Manifest Sectorial DXI

Manifest: “Per a una escola lliure en un país lliure” (12 maig 2015)

La Sectorial d’Educació de l’ANC, davant el nou intent d’ingerència del Govern espanyol en les competències educatives de Catalunya, manifestem, una vegada més, que:

1. El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. I el català ha de ser, ara i sempre, la llengua vehicular d’aquesta escola.
2. El nostre Parlament és l’únic que reconeixem com a legítim.
3. L’Estat espanyol no només no protegeix ni empara la llengua, la cultura i l’escola catalana, sinó que hi és clarament hostil i fa tot el possible per anorrear-la.
4. El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill.
5. Totes les limitacions i dèficits del nostre sistema educatiu actual només es podran superar tenint un estat a favor. Sense un estat que protegeixi el nostre sistema educatiu i la nostra llengua no podrem mai garantir una escola del poble i per al poble. És per això que treballem per la independència de Catalunya com a única via per preservar el patrimoni de tot un poble.
6. Confiem que el Govern i el Parlament es mantindran ferms i que sabran trobar, en el període de temps més curt possible, el camí democràtic i pacífic per aconseguir l’estat que el nostre país necessita.

Per això, instem:

1. Els nostres diputats a seguir defensant les lleis que ells mateixos han aprovat; i a protegir, en tot moment, els docents davant de qualsevol imposició del govern central.
2. El nostre Govern a mantenir-se fidel al servei del seu poble i a fer valdre i a defensar les seves competències sense deixar-se-les envair ni per funcionaris, ni per polítics, ni per jutges d’un estat que ja hem comprovat que tenen més interès a anorrear-nos que a servir-nos.
3. Els docents, a complir les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i a perseverar en el deure d’ensenyar als nostres infants d’estimar i d’usar la llengua del seu país, i de respectar, de conèixer i de parlar-ne tantes altres com els sigui possible, ensenyant-los, amb l’exemple, que la diversitat és un tresor que cal preservar.
4. Les famílies, les AMPAs, els equips directius i els consells escolars a mantenir-se units, tot cercant la manera de no fer ni un pas enrere, de no deixar-se envair ni una competència i, alhora, a no caure en provocacions, ni en enfrontaments, ni en la trampa de la divisió. Res ni ningú ens ha de dividir.
5. Els nostres conciutadans a no acceptar cap invasió de competències, a no reconèixer cap llei ni resolució imposada per governs, parlaments o tribunals que no siguin els nostres; i a continuar essent un poble respectuós, civilitzat, pacífic i democràtic.Constatem, una vegada més, que per acabar definitivament amb aquesta persecució implacable, per assolir els reptes que en aquest moment tenim com a país i per millorar substancialment el nostre model educatiu és imprescindible la independència. Només amb la independència podrem garantir un futur digne als nostres infants. Només amb un estat que ens representi, ens defensi i ens empari podrem garantir la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura i podrem construir un país més lliure, més just i més pròsper.

LA NOSTRA ESCOLA ÉS EL NOSTRE FUTUR I NO PERMETREM QUE NINGÚ ENS LA MALMETI

EDUCACIÓ PER A LA INDEPENDÈNCIA (sectorial de l’ANC)

Barcelona, 12 de maig de 2015

Arguments

Tenim molts arguments, serens i raonats, per a transmetre que, en el terreny educatiu, l’Estat espanyol no ens facilita el correcte desenvolupament de les possibilitats dels nostres alumnes, famílies de la comunitat educativa i professionals de l’educació (docents i PAS). I que, per això, per l’educació dels joves, i sense rancúnies ni il·luses expectatives miraculoses, necessitem un Estat propi (diferent, lliure).

Una prioritat del nou Estat: l’educació

Ressenya a El Punt Avui

El divendres 14 de novembre 2014, a Girona, s’ha presentat públicament el Manifest de la Sectorial d’Educació de l’ANC “Per una escola lliure en un país lliure”.

A l’acte, a la casa de Cultura hi van participar, l’Angels Folch, l’Elisenda Romeu i en Joan Pere Le Bihan. A més del que podeu llegir a una de les ressenyes publicada el 15/11/14 (en HTML o en PDF), els ponents, abans de respondre a les preguntes, van destacar com la construcció d’un nou estat ens ofereix una gran oportunitat per bastir una escola a la mida del nostre país.

Es va remarcar que parlem de “l’educació”, que no hem de confondre només amb “l’escola”. L’escolarització és només una part de l’educació, que exigeix actuar de manera conjunta amb les altres parts: la família i la societat. Sense una política activa a favor de les famílies (coordinada amb la política educativa) i sense una actuació en tot l’entorn educatiu (semblant a la que es va dur a terme en els Plans Educatius d’Entorn), no avançarem en educació ni en resultats educatius.

Els reptes del nou estat passen necessàriament per una educació de qualitat, per assegurar que tots els ciutadans trobin la seva oportunitat gràcies a l’educació (equitat). Només es pot afrontar si tota la societat (no solament el govern, sinó també els poders econòmics, els poders mediàtics i el conjunt de la societat civil) hi donen la importància que requereix.

Entre alguns punts que es van destacar, n’hi ha quatre que són clau:

a) La formació del professorat, sobretot la formació inicial;

b) Un currículum fet des de Catalunya, que tingui en compte els nostres signes d’identitat. Un currículum que estigui alhora arrelat al país i obert al món. Obert  i flexible (perquè cada centre se’l pugui adaptar);

c) La llengua com a vehicle bàsic de tot el sistema educatiu escolar: el català com a llengua vehicular; coneixement elevat d’altres llengües, sobretot del castellà i de l’anglès; i

d) Una governança del sistema educatiu que trenqui el centralisme actual i doni més poder de decisió (contractar professorat, concretar el currículum i capacitat de gestió econòmica) al centre, al municipi i a la comarca.

Per assolir aquests quatre punts caldria un gran acord per assignar a l’educació els recursos necessaris i aprovar per consens una llei d’educació que no hagi de canviar cada vegada que canviï el govern. Un acord d’estabilitat legislativa per al sistema educatiu.

Sectorial ANC Docents per la independència