Caos ferroviari

Més enllà del caos ferroviari

Les incidències ferroviàries, els retards i les humiliacions envers els usuaris en el conjunt de la xarxa del tren convencional de Catalunya van molt més enllà del caos ferroviari tradicional. Són un problema polític de primer ordre. Us voldria plantejar dos exemples molt alliçonadors.

1/. El passat 7 de juliol a les línies R-16 i RT2 es va produir una incidència greu en la senyalització a Mont-roig del Camp (Baix Camp) . A causa d’aquesta avaria, els retards van ser històrics; i el més deplorable va ser que els passatgers van haver de caminar per la via, per tal enllaçar amb el transport alternatiu per carretera. Arran d’això tots vàrem observar unes imatges lamentables, que ens recordaven el tercer món en estat pur. El més greu tot és que a la R-16 i RT2 continuen els retards abusius.

2/. El passat 14 de juliol de 2016, el tren de la línia RG1 procedent de l'Hospitalet i que havia d'arribar a Portbou a les 18:56 h. va arribar a la seva destinació a les 19:41 hores. Ja portava acumulat un retard de 20 minuts, i a l'estació de Figueres va estar aturat 25 minuts més, amb molt poca informació per a l’usuari. La incidència, en el tram entre Figueres i Portbou-Cervera de la Marenda, va ser, es va localitzar en el pont de Colera, ja que es veu que havien caigut uns objectes, unes planxes metàl•liques. A la RG1, d’ençà que ha començat l’estiu els tren venen amb un retard mínim de 20 minuts.

Podríem parlar d’altres línies, com per exemple la R-3 de l’Hospitalet a Puigcerdà, que encara, al segle XXI, funciona en via única o el tren de la Pobla de Segur ( problemes i retards, per part del govern espanyol, per homologar el nou material mòbil) i d'una llarga tirallonga d’incidències negatives que tenen un denominador comú : la manca de voluntat política del govern espanyol per modernitzar el ferrocarril convencional i donar un servei digne a la població catalana. I atenció, la manca de modernització implica, sobretot, manca total de manteniment, per part d'ADIF. Es volen deixar podrir els maleïts “punts negres” els quals són causa principal de la degradació i els retards de tota la xarxa ferroviària convencional catalana.

En síntesi, l’empitjorament del serviu públic del tren convencional a Catalunya està íntimament lligat, relacionat amb aquesta manca de voluntat política del govern espanyol. De fet, amb aquest tema de la qüestió ferroviària tenim l’exemple diàfan que Catalunya pateix, de debò, un colonialisme polític i social, atroç; és a dir, que tenim, veritablement un estat en contra que no ens deixa desenvolupar i ens converteix en un país amb molts dèficits i desequilibris, econòmics i socials.

Josep Mª Loste

Periodista

In.directe.cat