“El setge del 2015″
photo credit: L1002111 Diada 2015 via photopin (license)
L’any que està a punt d’acabar-se no ha estat fàcil per als independentistes, però pot acabar molt bé si ens ho mirem amb certa perspectiva.
M’agrada comparar el procés d’independència amb una guerra armada, com pot ser qualsevol de les dues guerres mundials o la nostra guerra civil o fins i tot la guerra de successió. Qualsevol d’aquestes va durar anys, tres o quatre normalment, i no deu ser casual que un procés de canvi substancial com el que es pretenia en aquelles guerres requerís temps, estratègies, batalles guanyades i perdudes, i en definitiva, resistència i audàcia, a part, és clar, de bon armament.
Si això ho comparem amb el procés que viu el país, intuirem que també té una mica de tot plegat, i que si ho comptem, de fet ara som en el tercer any de batalles, després d’aquell inici que tingué lloc a primers del 2013 amb la primera declaració de sobirania, que, ben pensat, per a Espanya va ser tota una declaració de guerra. A partir d’aquell moment, hem tingut batalles molt sonades, com la del 9N del 2014, que, clarament, vam guanyar; la del 27S del 2015, que hem tornat a vèncer, i ara ens queda la del 20D, que, de fet, es juga en un territori llunyà, i sobretot ens queda la del pacte per investir nou govern. Si aconseguim això, un nou govern per continuar el procés segons el mandat de les urnes del 27S, tindrem una nova victòria que difícilment es podrà digerir a les files contràries de l’Estat opressor.
Entenc que hi hagi en aquests moments molts catalans desanimats, abatuts, emprenyats, però el que els dic és que, per una banda, hi ha motius per a l’optimisme que ara explicaré, i per l’altra, que si realment volen sacrificar quelcom per al procés, que pensin en els herois que van aguantar el setge del 1714 amb bombes i totes les incomoditats d’una guerra al segle XVIII. La guerra a la qual estem assistint ara no té ferits mortals, no suposa pèrdues irreversibles, ni greus conseqüències irreparables. En definitiva, ens estem independitzant mitjançant una guerra política que té víctimes, però, per sort, amb costos personals molt inferiors a qualsevol de les guerres mencionades. Tinguem, doncs, una mica de visió d’Estat; acceptem que el procés no és tan maco, ni tan ràpid, ni tan exitós com tots voldríem, però que a la vegada no genera les conseqüències negatives que van patir els nostres avantpassats als anys 30 del segle XX, a la guerra de successió o en els successius bombardejos que ha viscut el nostre poble per part de l’Estat opressor al qual pertanyem. No tenim dret a queixar-nos si pensem en els milers de caiguts en la lluita per la llibertat del nostre país, que dura, com a mínim, des de fa 300 anys.
Ara bé, quins son els motius que hi veig, per a l’optimisme? Doncs en primer lloc sembla que les converses entre Junts pel Sí i la CUP avancen bé i que hi pot haver investidura de govern, mesures molt clares a favor de les classes més desfavorides, i molt important, un pacte de govern. S’imaginen per un moment que, just després de les eleccions del 20D, els resultats a Espanya facin molt difícil un acord de govern a la capital i en canvi a Catalunya arribem a un acord per formar govern i declarar la independència en 18 mesos, o menys?
Crec sincerament que és el que passarà, i el país entrarà en una dinàmica que encara no hem vist, amb uns partits lluitant per veure qui la diu més grossa en contra de Catalunya mentre nosaltres avancem sense fre amb la construcció de les estructures d’Estat.
Evidentment, això encara seria més positiu si el 20D demostréssim a la comunitat internacional que l’independentisme segueix fort, com va passar a Escòcia quan, vuit mesos després del referèndum, arrasaven en unes eleccions nacionals obtenint 56 dels 59 diputats a Westminster. El missatge que Escòcia va donar al món tot i haver perdut el referèndum era clar: el procés seguia i en sortia reforçat. A Catalunya estem a temps a dir clar el 20D que el procés segueix ben viu perquè, tot i que al Congrés hi tenim poca feina a fer, el que sí que és molt important és donar un missatge clar a la comunitat internacional: el procés continua, la guerra s’està acabant i l’estem guanyant. Seguim vius i ho tenim molt a prop, ànims i a votar!
Joan Canadell
Empresari i escriptor
Font: lliureimillor.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada