diumenge, 15 d’abril de 2018

El nostre President legítim és el MHP Carles Puigdemont

PUIGDEMONT O PUIGDEMONT

De les manifestacions multitudinàries que s’han fet a Barcelona per diversos motius, la que tindrà més transcendència europea, i molt especialment a Alemanya, serà sens dubte la d’avui. I després de la marxa que comença a la plaça Espanya, quedarà més clar que mai el lideratge polític de Carles Puigdemont, l'única persona que, ara per ara, està en condicions de decidir cap a on dirigeix el país. On s’hi ha d’anar i com. I això no és una opinió, és la conclusió a la qual s’arriba en comprovar fàcilment que no hi ha cap més alternativa.

La manifestació d’avui no és per la sobirania ni per la independència. És, tal com figura a les pancartes, “Per la democràcia i la cohesió social" i "Pels drets i les llibertats" i entre les organitzacions convocants n’hi ha que no són ideològicament independentistes, com Comissions Obreres i UGT o els Comuns. Però segurament hi haurà més de cent i més de mil manifestants que cridaran a més d'“Us volem a casa”, “Puigdemont, president”. I no per raons partidistes, sinó perquè l’evolució dels esdeveniments han convertit el 130è president en el símbol de la resistència davant l’ofensiva repressora de l’Estat.

No seran poques ni pocs els que voldran que les veus de suport al president exiliat arribin fins a Schleswig-Holstein. I tornarà a passar el mateix que el 27 d’octubre. El clam per una investidura de Puigdemont no tindrà aturador. El 130 president tindrà avui el que podríem dir una “investidura popular” amb gran celebració. Vindicada per la CUP, per l’Assemblea Nacional Catalana, pels CDR i per alguns diputats de Junts per Catalunya, qualsevol proposta alternativa seria denunciada com un pas enrere i no tindria el suport de la majoria al Parlament.

Haurem d’estar atents al que digui el president aquesta nit a TV3, però a risc d’equivocar-me amb poques hores d’antelació, asseguraria que ens trobarem un president ben disposat a continuar exercint el seu lideratge sense fer ni un pas enrere. I no perquè sigui una persona ambiciosa, sinó perquè és el que li toca i, de fet, no té més remei.

La nova situació jurídica en què es troba Puigdemont li permet, de moment, delegar el seu vot al Parlament i aparcar el debat sobre si el president ha de renunciar a l’escó per facilitar la investidura d’algú que no sigui ell. No té intenció de fer-ho i no ho farà mai, perquè seria tant com acceptar les imposicions espanyoles i renunciar a la investidura per sempre. A més, pendent d’extradició, no sembla el moment més adequat per traspassar el seu lideratge, que és el que està fent entendre a l’opinió pública i publicada europea que el que enfronta Catalunya amb Espanya és un conflicte essencialment polític.

Tenint en compte els terminis i les possibilitats de recurs, és probable que no hi hagi decisió ferma dels tribunals alemanys abans del 22 de maig, la data límit per investir president i evitar unes noves eleccions. Tanmateix, si finalment, Carles Puigdemont no és extradit, tampoc renunciarà a res, atès que el seu lideratge a l’exili és i serà el principal instrument per internacionalitzar el conflicte. I en el cas que fos extradit abans del 22 de maig, tampoc renunciaria a res, primer perquè no caldria, i segon perquè al president del Parlament, Roger Torrent, li faltaria temps per organitzar una investidura exprés com s’ha fet abans amb Jordi Sànchez i Jordi Turull per acumular raons de cara als tribunals internacionals.

El que sí que pot fer el president Puigdemont abans del 22 de maig és designar un “president interí” perquè es faci càrrec de la Generalitat mentre es modifiquen totes les lleis i reglaments necessaris per legalitzar la investidura telemàtica del mateix Puigdemont. Això evitaria la repetició d’eleccions, que és un escenari que sembla que no vulgui ningú, però que cada dia és més a prop. Això, al cap i a la fi, només serà viable si el mateix Puigdemont convenç la CUP que almenys dos dels seus diputats votin favorablement la candidatura del “president interí”. Només Puigdemont té prou autoritat moral per fer-ho i per aconseguir-ho.

Jordi Barbeta
Font: El Nacional.cat