diumenge, 1 d’abril de 2018

1 d' Octubre de 2017. Ni oblit ni perdó







Avui fa 6 mesos que vam fer possible el Referèndum.
Vam plantar cara a un estat repressor i seguim fent-ho per que volem un Estat amb llibertat. Llibertat per pensar, per parlar, per cantar, per portar un nas de pallasso, per acceptar els clients que volguem, per ensenyar als nens a ser persones crítiques i solidàries...
Va ser un punt d'inflexió i no ha estat ni serà l'últim.
Brindo pels que vam participar en fer-lo possible des de la seva organització, des de la defensa dels centres electorals a la nit, des de la defensa de les urnes amb els propis cossos davant les càrregues policials, des de la defensa dels centres quedant-se tot el dia als llocs de votació, des de la defensa de l'escrutini, des dels que van ser voluntaris a les meses, des dels que van ajudar amb els problemes informàtics... Va ser un dia llarg on vam dormir molt poc però que ens va unir com a poble i ens va donar la confirmació que fèiem el millor pel nostre país.
No afluixem... Seguim dempeus i amb totes les ganes per arribar al nostre somni. Un País lliure.
Ah.. I una molt gran abraçada per les 1066 víctimes de la violència policial d'aquell dia


Carme Bru
AT Sant Joan Despí