dimecres, 10 d’agost de 2016

La Desconnexió

A mig camí del clic



Tot i els entrebancs i els ritmes diferents, les tres lleis de desconnexió estan en plena tramitació amb la idea que estiguin a punt a final de primavera

L'eventual inclusió d'un RUI podria obligar a una quarta gran llei

Arran del mandat del 27-S per tirar endavant el procés que culmini en la independència, el Parlament va situar des del primer dia com a pal de paller de la legislatura l'aprovació de les tres lleis, anomenades de desconnexió, que han de deixar el país a punt per poder constituir-se en un estat propi. Ara, nou mesos després de la declaració de ruptura del 9-N, a l'equador, doncs, del termini de 18 mesos contemplat al full de ruta, i malgrat tots els entrebancs legals i polítics rebuts, la tramitació segueix el seu curs a ritmes diferents, però amb igual determinació.

Encara no està decidit si cristal·litzaran totes tres de cop o una per una (ho haurà de determinar el programa de la qüestió de confiança a què Carles Puigdemont se sotmetrà el 28 de setembre), però l'objectiu és que estigui tot a punt per a l'aprovació el maig o el juny vinents, fet que compliria els terminis marcats. Segons el full de ruta actual, ha de ser el pas previ a la convocatòria d'eleccions constituents, si bé el debat sobre la inclusió en aquest punt d'un referèndum unilateral d'independència està sobre la taula, fet que fins i tot podria obligar a tramitar una quarta llei ad hoc que donés empara legal a la convocatòria. En tot cas, els tempos de les lleis de desconnexió no haurien de veure's afectats.

El primer pronunciament del nou Parlament, la declaració del 9-N, explicitava en el punt cinquè la necessitat d'iniciar “en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública”. Al final, la dificultat per arribar a un acord d'investidura, que no es produiria, in extremis, fins al 10 de gener, va endarrerir els terminis, com ho van fer els recursos que va presentar l'oposició, amb l'aval fins i tot dels serveis jurídics del Parlament, contra la modalitat de tramitació elegida per Junts pel Sí i la CUP: la de ponències conjuntes, que permetien partir d'un text en blanc i no d'una proposta prèvia que hauria estat carn fàcil d'impugnació a un TC que a aquelles altures ja havia declarat la nul·litat de la declaració del 9-N i qualsevol pas endegat per implementar-la.

Malgrat tot, els dos grups independentistes signaven el 3 de febrer la petició oficial per a la creació de les tres ponències conjuntes, on són els únics que hi han participat, malgrat que Catalunya Sí que es Pot ha promès implicar-se en el debat a mida que es posin proposicions de llei sobre la taula. Per esquivar més problemes amb el TC, això sí, es canviarien de nom les lleis respecte al document del 9-N. Així naixien la ponència per a una llei integral de protecció social catalana, la de règim jurídic català (també coneguda com a llei de transitorietat) i la de l'administració tributària catalana, que han seguit trajectòries diferents.

Protecció social

Aquesta ponència va ser l'última a triar els seus membres, el 31 de març, però és la primera que ha presentat resultats, si més no parcials. I és que durant els debats s'ha acordat dividir el corpus legislatiu en dues parts, que seguiran ritmes diferents. D'una banda, la llei de creació de l'agència de protecció social catalana, una iniciativa que, de fet, ja va entrar a registre el 31 de maig i tot just en l'últim ple abans de vacances superava el debat a la totalitat, amb el vot en contra de PP i C's, i l'abstenció del PSC i Sí que es Pot. L'organisme, ja existent en altres comunitats, es crea seguint estrictament les competències de l'Estatut en matèria de serveis socials, amb l'objectiu de desplegar l'operatiu del sistema de protecció social propi. Bàsicament, així, assumirà la gestió centralitzada de les prestacions socials “que la Generalitat tingui en cada moment responsabilitat de gestionar”, i representarà el govern a les institucions internacionals en matèria de protecció social. El mapa de prestacions elaborat en l'anterior legislatura va identificar a Catalunya fins a 79 prestacions de tipus econòmic a persones, i 90 prestacions més de serveis, a càrrec de diverses administracions, i la idea és que l'agència ho unifiqui. La llei es divideix en tres capítols: un per a la creació pròpiament dita, un altre per regular l'estructura orgànica i el règim de funcionament i un tercer sobre el règim jurídic i econòmic de l'ens, inclòs el control pressupostari i retiment de comptes.

La ponència segueix els treballs ara per elaborar una segona llei, de la qual encara no s'ha revelat cap text, que definirà el model que seguirà l'agència, que ha de ser el de la futura seguretat social catalana.

Agència tributària

En haver-hi ja l'agència tributària en marxa des del 2007, no cal crear-la com en el cas anterior, però sí que cal dissenyar tota una administració tributària al seu voltant, passant de la teoria a la pràctica els treballs fets per l'expert Joan Iglesias en l'anterior legislatura. Igual que passa amb el Codi Consum o el Codi Civil català, s'ha decidit que el corpus legal s'estructurarà en base a un Codi Tributari del qual s'aniran aprovant un seguit de llibres.

La proposició de llei amb els tres primers, que fan referència a la creació o reestructuració dels organismes en què es basarà el sistema, va entrar a registre del Parlament el 29 de juliol. El text integra l'ATC actual però també crea nous òrgans com ara la Junta de Tributs, un tribunal economicoadministratiu amb capacitat per resoldre recursos i aplicar sancions que substituirà l'actual Junta de Finances. A més, crea el Consell Fiscal de Catalunya, una figura inexistent en l'ordenament espanyol que s'ha copiat del model australià, pensat com un ens supervisor i assessor independent en què participin intermediaris del món fiscal que aportin coneixement tècnic a debats com, per exemple, el que manté ara el govern sobre els tipus de l'IRPF. L'organisme, que serà fonamental en la presa de decisions, també articularà una oficina del contribuent, que pretén fer partícips els privats en el sistema fiscal. Encara un darrer organisme serà l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris, concebut com a centre d'investigació i formació professional dels recursos humans. Ara es preveu desenvolupar nous llibres en almenys una altra llei, que concretaran els reglaments de funcionament del sistema. Això sí, ho elaborarà formalment una ponència conjunta a constituir properament, ja que la que va preparar els primers llibres ja s'ha dissolt.

Transitorietat

Tot i que el text, segons fonts consultades, està “força avançat”, és la llei més endarrerida en el tràmit parlamentari perquè és la més complexa pel volum d'aspectes a incloure, tots, i també la més definitiva políticament, ja que el primer punt suposarà de facto la declaració unilateral d'independència, ja que fixarà que a partir de la seva aprovació a Catalunya serà vigent tota la normativa pròpia que detalli en lloc de l'espanyola. Està concebuda per garantir la seguretat jurídica en tot moment i donar continuïtat a l'ordenament actual mentre duri el període de transició i el Parlament no aprovi lleis pròpies en tots els àmbits. Segons el llibre blanc català, hauria de transposar disposicions procedents d'altres ordenaments, sobretot el dret espanyol, amb els canvis o adaptacions imprescindibles, i establir un programa de treball legislatiu detallat per anar substituint el vell ordenament, inclosa, per exemple, la successió d'administracions o de contractes.

La ponència encara no ha fet públic cap text ni ha donat detalls sobre les deliberacions. De fet, segons fonts de JxSí ja s'esperarà a superar la qüestió de confiança per presentar cap proposició de llei, ja que requereix d'una majoria especialment sòlida.

Font: El Punt Avui