dijous, 4 d’octubre del 2012

Recull de premsa 4-09-2012


RECULL DE PREMSA ANC - 4 OCTUBRE 2012 
Secretariat Nacional de l'ANC - Comunicació
 
 
“L’assemblea no és de polítics ni sindicats, sinó dels ciutadans”
Promotors de l’assemblea sobiranista defensen que es tracta d’un moviment exclusivament ciutadà, independent dels partits polítics. La trobada és avui a les 18.00 hores al monestir de la Real
Ander Zurimendi
Destacats promotors de l'assemblea sobiranista reivindicaren ahir públicament la separació entre la futura entitat i les partits polítics. I ho feren tant des de Palma com des de Barcelona.
Concretament, la Comissió per al País Valencià i les Illes de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) reconegué "la importància que la societat de les Illes hagi emprès un camí de dinamització de l'espai independentista amb caràcter unitari i transversal".
Ara bé, matisaren clarament que si l'ANC ha tingut un caràcter unitari, segons la seva experiència, "ha estat pel fet que s'ha fonamentat en l'adscripció dels seus membres a títol individual, independentment dels partits i col·lectius polítics als quals poguessin pertànyer alguns dels seus membres".
Així mateix, des de l'ANC puntualitzaren haver nascut "amb la voluntat de mantenir-se independents dels partits polítics i de no participar com a tal en cap contesa electoral". Tant és així que els seus càrrecs representatius i organitzatius són incompatibles amb els càrrecs representatius en partits i/o en institucions polítiques.
Aquesta crida a la participació de persones a títol individual, i no com a representants de formacions polítiques, també es va veure reforçada des de Palma. Alguns dels promotors de la trobada, de fet, varen remarcar que la convocatòria és estrictament individual. "Ni partits ni sindicats", clamaren amb rotunditat.
Contactes dels partits
En tot cas, és conegut que les formacions polítiques han mantingut contactes a diverses bandes, a fi d'anar perfilant uns mínims comuns. I sobretot, per cridar la seva militància a participar en la constitució de l'assemblea, sempre a títol personal.
Tant és així que almanco tres partits polítics de les Illes ja han debatut internament el seu posicionament envers la creació d'aquesta plataforma. I té llum verda, inicialment, de les tres formacions.
Pel que fa a Convergència per les Illes, resulta difícil que les seves bases o simpatitzants d'espectre ideològic s'adhereixin a una plataforma orgànicament vinculada a l'AN del Principat.
La direcció de CxI, a més a més, ja confirmà despús-ahir que no prendran part de qualsevol projecte que no tingui les Illes Balears com a subjecte polític exclusiu.
En tot cas, i indepedentment de qui hi comparegui, la trobada per a la creació de l'assemblea sobiranista té lloc avui al monestir de la Real (18 hores).
I serà ara quan se n'hagin de debatre els punts calents:entitat vinculada al Principat o exclusivament balear? De Mallorca o de totes les Illes? Només nacionalista o també independentista?
Un destacat dirigent nacionalista comentava ahir: "És clar que hi ha voluntats divergents i l'equilibriri no serà senzill". Tot i així, matisava: "Però és evident que l'assemblea serà allò que decideixi la gent que vagi a les trobades. No hi ha d'haver dirigents a la foto".
http://dbalears.cat/actualitat/balears/assemblea-politics-sindicats-sino-dels-ciutadans.html
 
 
Carles Boix a tv3: "Catalunya és 'subjecte polític' i, per tant, és qui ha de decidir el seu futur, no la totalitat d'Espanya."
Recupera les frases més destacades del "Singulars" d'aquest dimecres, on Carles Boix, doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard, ha parlat sobre els camins cap a l'estat propi i els escenaris de ruptura.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4269490 
Boix: "No hem de tenir por, tenim una població amb ganes"
 
 
El catedràtic de Ciència Política explica el camí que Catalunya hauria de seguir per aconseguir un estat propi


El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de PrincetonCarles Boix, ha demanat avui als catalans “no tenir por”, referint-se al camí cap a l’Estat propi, i ha argumentat que “tenim una població tranquil•la i amb ganes de fer coses, i vivim en un món integrat, a la Unió Europea”.
En una entrevista al programa ‘Singulars’, presentat pel periodista Jaume Barberà, Boix ha explicat el camí que caldria seguir per aconseguir un estat propi, i ha dividit la seva exposició en tres punts bàsics. El primer sobre el procés d’autodeterminació , el segon referit a la negociació econòmica i, en últim lloc, la dimensió internacional.
El procés d’autodeterminació
El catedràtic de Ciència Política, ha parlat primer dels paràmetres d’autodeterminació, assegurant que la Carta de la ONU del 1945 reconeix l’autodeterminació com un dret dels pobles, tot i que parla dels pobles en situació colonial. Però Boix ha matisat que “això no vol dir que no hi hagi la possibilitat d’exercir aquest dret, que no estigui regulat no vol dir que estigui prohibit”. 
A més, ha explicat que “el Tribunal Internacional de Justícia diu que qualsevol poble pot exercir el dret a l’autodeterminació si no fa un us il•lícit de la força”. El professor de Princeton també ha volgut deixar clar que qui ha de decidir és Catalunya, i no Espanya, segons el dret internacional; així com que el procés ha de ser totalment democràtic.
També s’ha referit a un conveni internacional de l’any 1934, que diu que “un territori consolidat amb un govern que governa de forma sobirana, si aquest Govern fa un procés d’independència aquell govern es converteix un Estat”. 
El procés a seguir, segons Boix, serien unes eleccions, que obrissin un procés d’informació i deliberació i després un referèndum. Com que aquest hauria de ser autoritzat per l’Estat espanyol, i previsiblement no donarà el consentiment, haurà de ser una consulta. “La diferència entre el referèndum i la consulta és que en el primer s’utilitza el cens electoral, mentre que en la segona es fa servir el padró municipal”, ha explicat Boix.
“En aquest moment Espanya pot interposar un recurs d’inconstitucionalitat. I llavors caldria convocar eleccions, aquesta vegada plebiscitàries”, ha sentenciat, afegint que una altra opció és que el Parlament voti la declaració d’independència.
Boix, que col•labora amb aquest diari, ha posat de manifest les tres reaccions que podria tenir Espanya: “la neutralitat, la intervenció constitucional i la provocació i utilització de la força”. Aquest últim punt però, ha dit, és poc probable, “per la pressió que faria la UE”.
Negociació econòmica
Sobre la negociació econòmica, Boix ha parlat de dues situacions diferents. La primera si la secessió fos amistosa amb Espanya. En aquest cas “millorarien les transferències fiscals, i també s’acabaria el dèficit d’infraestructures”. A més, “Catalunya potser assumeix deute públic espanyol”.
Si no fos amistosa, podria produir-se “la pèrdua de l’espai comercial d’Espanya (amb introduir aranzels, gairebé impossible, o fent boicot), però Catalunya només assumiria el deute propi”.
En quant a les pensions, el catedràtic ha assegurat que aquestes continuen igual independentment del procés.
Dimensió internacional
En quant a la dimensió internacional, Boix ha explicat que “si Espanya ens reconegués tothom es reconeixeria. Si Espanya decideix que no, no vol dir que tots no ens reconeguessin”.
En aquest últim cas, ha volgut deixar clar que “hi ha vida més enllà de la UE”, i ha posat com a exemple Suïssa i Noruega, que “són països admirables”.
A més, ha afirmat que “no ens faran fora de l’euro perquè els països poden declarar com a pròpia la moneda que vulguin, com ho han fet Andorra, Kosovo, etc”.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/boix_no_hem_de_tenir_por_tenim_una_poblacio_amb_ganes_89297.php
 
 
Garantir la democràcia
 MIQUEL SELLARÈS
Si sou la garantia de seguretat per a tots els ciutadans del país, sereu protagonistes imprescindibles del gran canvi que s'albira
Després de la històrica Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona, diverses persones vinculades fonamentalment als cossos de Mossos d'Esquadra, Policies Locals i Bombers de Catalunya m'han preguntat quin era el seu paper en allò que anomenem ‘transició nacional'. És evident que la preocupació s'ha estès després de certes declaracions a la premsa de l'Estat, i que aquestes han generat preocupació en aquests cossos de seguretat del nostre país. És molt important tenir en compte que, quan el president Artur Mas parla de construir estructures d'estat, una de les poques que ja existeixen, l'aparell de seguretat integral de la Generalitat de Catalunya, compta amb unes potencialitats més que importants.
Avui, les nostres institucions ja no estan a la intempèrie com ho estaven en aquell trist dia per a la democràcia: el 23-F. Avui es disposa de més de 30.000 homes i dones que formen part d'un dispositiu de seguretat format per mossos, policies locals i bombers, els quals tenen la funció primordial de defensar els ciutadans i les institucions, i de mantenir la seva seguretat i la de tota l'estructura econòmica i d'infraestructures del país. El problema, però, és que fins ara no hi ha hagut sentit d'estat, i en la formació, desenvolupament i comandament d'aquests serveis de seguretat mai no s'ha creat la consciència de pertinença i d'autoestima que calien: l'acomplexament ha estat enorme vers els aparells de l'Estat. Els nostres professionals, però, avui no són aliens a la transformació política, generacional i a la ruptura dels tòpics i els complexos del passat. Avui, a pesar dels “corcs” i els “cucs” que hi ha en aquests cossos de seguretat (i a pesar de persones que encara creuen en els vells esquemes del passat), hi ha una immensa majoria de comandaments i de funcionaris de base que han evolucionat en la mateixa direcció de la societat, i que són al costat d'aquells que creuen que el nostre país marxa cap a un esdevenidor diferent en el qual el nostre país pot trobar noves formes d'emancipació i realització. I aquesta immensa majoria és conscient que vol formar part de l'àmplia majoria de la societat que marxa cap a la llibertat: no volen ser una rèmora per al seu país i per als seus ciutadans.
Què han de fer, doncs, els serveis de seguretat del nostre país? Quina és l'aportació vital que poden fer? És molt simple: evitar qualsevol alteració de l'ordre públic i de la seguretat ciutadana que impedeixi el lliure desenvolupament de la voluntat dels ciutadans, siguin de l'opció política que siguin. Els serveis de seguretat han de ser els garants de la protecció total de les nostres institucions davant qualsevol actuació irregular que intenti alterar l'ordre democràtic.
Passarem moments complicats. Hi ha interessos inconfessables els quals, emparant-se en actuacions irregulars, intentaran desestabilitzar el nostre país, tot presentant la transició nacional com una etapa de desordres i, si poden, d'inestabilitat social i violència.
La funció, doncs, de tot l'aparell de seguretat català és actuar amb tolerància zero en contra de tots aquells que pretenguin alterar la pau ciutadana i l'ordre democràtic, impedint alhora qualsevol provocació, vingui d'allà on vingui. A més, caldrà tenir controlats al màxim tots els elements que puguin desestabilitzar un procés que tots volem que sigui pacífic i en el qual tothom s'ha de poder expressar amb total llibertat. Vegeu, doncs, la gran importància que teniu aquests més de 30.000 catalans i catalanes que formeu part dels aparells de seguretat de Catalunya: sou d'alguna manera –repeteixo una vegada més– la garantia que el procés que ha encetat Catalunya serà plenament democràtic i la seguretat que ningú, de l'extrem que sigui, no podrà alterar la voluntat dels ciutadans de Catalunya i no podrà atemptar en contra de les nostres institucions nacionals.
Us he contestat la pregunta de què heu de fer i quina ha de ser la vostra aportació a la transició nacional. Però no voldria donar per acabada aquesta reflexió sense posar-vos en guàrdia de tot allò que pot passar. L'avenç de Catalunya cap a la llibertat i la transició nacional no serà un camí fàcil. Hi haurà intents de manipular-vos, d'atemorir-vos, d'infiltrar-vos: ja ha començat fa dies. Diversos provocadors i profetes de l'‘Espanya eterna', usant la mal anomenada ‘brunete mediàtica', han fet arribar missatges per afeblir la vostra voluntat de servei al vostre país. No en feu cas. Som a Europa, per bé i per mal. I a Europa certes coses ja no es poden fer. I si ho intenten, la victòria d'aquells qui volen emancipar Catalunya estarà assegurada. Europa mai no tolerarà aventures militars de cap tipus.
També viureu les contradiccions internes: els intents d'enfrontar-vos entre vosaltres. Els “cucs” i els “talps” infiltrats durant anys faran la seva feina, però res no podran en contra de la voluntat d'uns professionals de la seguretat que voleu estar amb els vostres ciutadans i amb les vostres institucions en el seu procés històric. Sóc conscient que durant molts anys heu tingut una classe política sense sentit d'Estat i que ha mostrat una certa aversió i acomplexament vers els professionals de la seguretat. Tanmateix, darrerament tampoc no s'ha entès prou la necessitat de dotar-vos dels mitjans i de les retribucions adequades, i això ha creat, en molts de vosaltres, una desafecció comprensible. Avui, però, heu d'entendre que aquests elements raonables que us han fet estar inquiets i fins i tot molestos s'hauran de deixar en segon terme perquè vosaltres també us hi jugueu el vostre futur. Penso, de debò, que si sou la garantia de seguretat per a tots i cadascun dels ciutadans d'aquest país en aquests temps convulsos, vosaltres sereu protagonistes imprescindibles del gran canvi que s'albira.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/581253-garantir-la-democracia.html
 
El pagès a qui volien fer parlar castellà es va sentir “humiliat”
Mentre que el veí de Vilajuïga diu que dos guàrdies civils li insistien que s'expressés en castellà, ells rebaten que només pretenien que els parlés a poc a poc
Demana l'absolució dels tres
G. PLADEVEYA


“Em repetien que ‘estamos en España' i bajanades així”
“Colls ens va dir: ‹No sou res. No representeu res. Lladres!›”
“Impotent, humiliat i agredit verbalment.” És com el pagès de Vilajuïga Simó Colls va recordar ahir als jutjats de Figueres que es va sentir durant un control de la Guàrdia Civil, el 30 de maig passat, en què assegura que va rebre un tracte vexatori per part de dos agents destinats a Roses a qui es va negar a parlar en castellà. En la tensa actuació policial, va declarar que li van repetir amb “un to prepotent” que “estaven a Espanya” per tal que s'hi deixés de dirigir en català; que el fet que no accedís a canviar de llengua “va generar una violència a l'ambient” dels policies cap a ell i que, fins i tot, un el va empènyer. En la vista oral, però, tant Colls com els efectius van comparèixer en qualitat de demandants i demandats en haver-se denunciat mútuament, ja que els guàrdies afirmen que el pagès els va intentar agredir i que els va faltar al respecte proferint-los insults com “fills de puta, lladres, no sou res, merda de vosaltres o segur que em robeu”. Després d'una hora i mitja de declaracions, el fiscal va acabar demanant l'absolució de tots tres perquè les versions que van donar van ser diametralment oposades i, en no haver-hi més testimonis dels fets, el ministeri públic veu impossible saber quin dels dos relats és el real.
I és que els guàrdies civils, per la seva banda, van negar que sol·licitessin a Colls que els parlés en castellà i van detallar que entenen “entre un 50 i un 60%” el català: un barem que van qualificar de “suficient” per desenvolupar el seu treball al país. Van al·legar, no obstant, que un d'ells és de Galícia i l'altre d'Andalusia i que, quan es va originar aquest conflicte, el primer feia un any i mig aproximadament que era a Catalunya i l'altre no arribava a l'any. “L'únic que vam requerir a Colls va ser que s'expressés més a poc a poc perquè així el podríem comprendre perfectament; però com que estava nerviós, encara ho feia més de pressa.”
“Tot ho tiraven a terra”
El veí de Vilajuïga, assistit pel lletrat de la Plataforma per la Llengua, Marc Cristià, va ser el primer a prestar declaració. Va especificar que, el 30 de maig al matí, circulava amb el seu automòbil per la GI-612 quan els guàrdies civils el van fer aturar a la rotonda que hi ha a l'entrada del municipi i el van informar que feien un control de drogues i armes. “Els vaig dir que no duia res; però primer em van mirar la part del conductor del cotxe, després em van escorcollar a mi i finalment la banda del copilot. Jo volia ser present a la inspecció del vehicle, però em feien fora de molt males maneres i tot el que examinaven ho tiraven a terra.”
Va indicar que un agent va trobar la caixa de les bombetes de recanvi i la va començar a sacsejar. “Li vaig demanar que anés amb compte, que hi havia bombetes i es trencarien. El policia em va contestar ‘¿Cómo dice?' Li vaig repetir l'advertiment en català i ell em va respondre ‘No te entiendo' i va continuar l'escorcoll.” Una actuació policial que, segons el pagès, es va allargar “una hora”: “Insistien que ‘estamos en España', en l'obligació de parlar el castellà i en bajanades d'aquestes.” Colls va negar, a més, que els insultés, si bé va admetre que un cop els va manifestar textualment: “Parlo com em surt dels collons perquè estic a casa meva.”
Pels guàrdies civils, en canvi, el conflicte per la llengua no va ser el detonant de la disputa, sinó que l'actuació es va “torçar” des de bon principi: “Vam demanar a Colls el DNI i es va negar a ensenyar-lo. Ens va etzibar: ‘No sou res. no representeu res.' Ens va instar que si volíem que s'identifiqués, truquéssim als Mossos d'Esquadra. També va obstaculitzar en tot moment l'escorcoll al seu vehicle. Li vam repetir fins a quatre o cinc cops que es tirés cap enrere i mantingués una distància de seguretat. Tot i que li vam requerir amb bones maneres, al final vam haver d'apartar-lo posant-li una mà al pit i situant-lo cap a un costat de l'automòbil.”
Malgrat que el fiscal, José Antonio Alonso, va sol·licitar al final l'absolució de tots tres de les faltes, l'advocat de Simó Colls va demanar el pagament d'una multa de 480 euros a cada agent per maltractament d'obra i vexació. I, per la seva banda, el lletrat de l'Estat, que porta la defensa dels guàrdies civils, també va exigir una multa al veí de Vilajuïga de 600 euros per desobediència i vexacions.
Entenem el català entre un 50 i un 60%. Suficient per fer el nostre treball a Catalunya
AGENTS DE LA GUÀRDIA CIVIL AMB NÚMERO D'IDENTIFICACIÓ POLICIAL Y18244T I J15788E
El control en teoria era d'armes i ni es van fixar en el podall, les tisores i la motoserra del maleter
Simó Colls
VEÍ DE VILAJUÏGA
“El que es jutja és el tracte”
G. P
Després d'escoltar les allunyades postures de les dues parts, el fiscal José Antonio Alonso va evidenciar que les versions eren completament contradictòries i que “no hi ha proves objectives ni dades que permetin saber si són els guàrdies civils o bé el veí de Vilajuïga, Simó Colls, qui té raó, qui diu la veritat i quina de les posicions és la real”. Com que en el control on els policies van aturar el pagès no hi havia cap testimoni que pogués ser neutral, va acabar sol·licitant l'absolució de tots tres. Va recalcar, però, que ahir no es va jutjar el fet que Colls es dirigís en català als agents, tot recordant que “la llei empara els ciutadans al seu dret d'expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya”. En tot cas, va remarcar, “el que s'està jutjant és si el tracte i comportament que van mostrar uns i altres va ser el correcte”: “Lògicament, que Colls parlés en català als policies no és falta de respecte ni de res. El que s'ha de valorar és si van actuar amb educació.”
Durant el judici, precisament, l'advocat dels guàrdies civils es va endur un toc d'alerta per part de la jutgessa. Mentre el lletrat interrogava en castellà Colls, el jove no va entendre bé una pregunta i va demanar si la podia repetir. L'advocat li va respondre, llavors, que ell també sabia parlar en català i que si volia canviava de llengua. La jutgessa va veure un punt de sarcasme en la resposta del lletrat i li va dir que no toleraria contestes d'aquesta índole i que tothom “s'expressés com volgués, pogués o sabés millor”.
Suport a Colls
La Plataforma per la Llengua, que ha assessorat a Colls, ha fet una crida als ciutadans a denunciar aquest tipus de situacions, ja que els consta que la gran majoria no arriben als tribunals i, per tant, no es poden detectar. Més d'una vintena de persones es van concentrar ahir als jutjats en suport al pagès i van assistir al judici. Entre ells hi havia representants de la Plataforma, així com membres de la CUP, d'ERC i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Difuminats per ordre de la jutgessa
A petició de l'advocat dels dos guàrdies civils, la jutgessa del jutjat d'instrucció número 7 de Figueres, Íngrid Lloveras, va ordenar als periodistes dels mitjans que ahir van cobrir el judici que el rostre dels agents havia de sortir difuminat en les notícies o bé aparèixer d'esquena per preservar la seva identitat. En la sessió, tampoc es va mencionar el seu nom i cognoms complets.
Un dels policies, amb intèrpret
Un dels dos agents de la Guàrdia Civil que van ser jutjats ahir va seguir bona part de la declaració del veí de Vilajuïga, Simó Colls, amb l'ajuda d'una intèrpret. Ja en la seva compareixença davant la jutgessa, els policies van subratllar que no reben una formació lingüística específica de català per venir a treballar al país i que, si es genera algun conflicte com el que van tenir, l'únic que fan és “actuar amb paciència i ja està”. Van afirmar, però, que mai s'havien trobat amb una situació similar: “Colls ens va tractar amb completa mala educació i falta de respecte. A la Jonquera, per exemple, parem gent d'Holanda, de Xina, d'Alemanya, etc... i encara que és evident que no ens entenem, tothom col·labora.” En la recta final del seu relat, també van explicar que el pagès va estar a punt d'agredir un d'ells: “Va tancar el puny, el va exhibir i un de nosaltres va haver de bloquejar-li el braç. L'hauríem pogut detenir, però vam pensar que devia haver tingut un mal dia.”
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/581431-el-pages-a-qui-volien-fer-parlar-castella-es-va-sentir-humiliat.html
 
 
El Port de la Selva no vol ni “plaça de la Constitució” ni “passeig Joan Carles”
El ple adoptarà el canvi de noms per les declaracions del monarca en les quals parlava de no perseguir quimeres
 ACN - E. C
La plaça de la Constitució i el passeig Joan Carles I del Port de la Selva perdran aquesta denominació a partir d'avui si s'aprova en el ple el canvi de nomenclatura proposat per l'equip de govern que encapçala Josep Maria Cervera (CiU). L'alcalde explica que amb les declaracions que va fer el monarca en què cridava a la unitat i a no “perseguir quimeres” s'ha demostrat que no “està a l'altura del seu càrrec” i que no mereix tenir un passeig al seu nom. Està previst que aquest punt de l'ordre del dia del ple s'aprovi amb el suport de l'oposició, tot i que els nous noms que substituiran els de plaça de la Constitució i passeig Joan Carles I ahir encara no estaven del tot perfilats amb els representants de l'oposició.


 L'alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, en una imatge d'aquest estiu al passeig del municipi. Foto: E. C.
El Port de la Selva va ser el primer municipi a declarar-se “exclòs moralment” de la Constitució el juliol del 2010, en resposta a la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional. Des de llavors no es va acordar canviar el nom d'aquests dos indrets perquè es va creure que “no era el moment”. Ara, però, el govern municipal considera que la situació ha canviat arran de les últimes declaracions del rei.
“S'ha vist que no hi cabem en aquest Estat espanyol ni a la Constitució”, afirma Cervera, que subratlla que no vol entrar en polèmiques ni en cap joc per veure qui és més independent. “Senzillament, defensem que no té sentit continuar treballant per encaixar on Catalunya ja no té encaix, i que no cal mantenir allò que ens ha arribat ja fet, com és el cas dels noms de la plaça i del passeig”, diu l'alcalde.
Després de declarar-se municipi exclòs moralment de la Constitució, el Port de la Selva també va ser, juntament amb Vic i Arenys de Munt, entre els municipis que van fer un pas més amb la creació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i en l'actualitat Josep Maria Cervera ocupa les funcions de tresorer d'aquesta entitat.
D'altra banda, està previst que en el ple d'aquest dijous es doni llum verd a la creació d'una nova taxa per pagar la creació de franges de seguretat antiincendis a les urbanitzacions que no pertanyin a la trama urbana, que entraria en vigor l'1 de gener del 2013.
LA FRASE
S'ha demostrat que el monarca no està a l'altura del seu càrrec i no mereix tenir un passeig al seu nom
Josep Maria Cervera
ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA
http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/581400.html
 
Port de la Selva canviarà el nom de la plaça de la Constitució i del passeig Joan Carles I
Les últimes declaracions del monarca espanyol han detonat aquesta decisió


L'Ajuntament del Port de la Selva ha decidit que la plaça de la Constitució i el passeig Joan Carles I canviaran el seu nom demà. La nova nomenclatura encara no està del tot decidida, però demà el ple municipal ho acabarà de decidir.
El batlle Josep Maria Cervera (CiU) ha explicat que les últimes declaracions del monarca espanyol, on cridava a la unitat i a no 'perseguir quimeres', han demostrat que aquest no 'està a l'alçada del seu càrrec'. A més, el batlle ha afegit que 'no té cap sentit continuar treballant per encaixar allò on no hi tenim encaix'.

Tot i que encara cal votar-ho en el ple, tot indica que s'aprovarà amb el suport de l'oposició. El Port de la Selva està adherit a l'Associació de Municipis per la Independència i va ser el primer municipi a declarar-se 'moralment exclòs' de la constitució espanyola, el 5 de juliol d'enguany.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044852/20121003/port-selva-canviara-nom-placa-constitucio-passeig-joan-carles.html
 
 
Portabella porta una declaració sobre la consulta d'autodeterminació al ple de Barcelona
Els grups municipals votaran aquest divendres un text similar a l'aprovat al parlament
El grup municipal d'Unitat per Barcelona ha presentat una proposta a l'ajuntament similar a l'aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 de setembre, en què insta el govern català a fer una consulta sobre la independència 'prioritàriament' en la legislatura vinent. El text de la proposta del grup encapçalat per Jordi Portabella diu que el ple de l'ajuntament expressa i constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur, i insta el govern de la Generalitat a fer la consulta.
A més, aposta pel màxim consens per tal de dur a terme 'aquest procés democràtic i el full de ruta conseqüent'.
Per tal que el text prosperi com a declaració institucional necessita el suport de, com a mínim quatre grups, i Portabella espera tenir-lo en el govern de CiU i en el PSC i ICV-EUiA.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044760/20121003/portabella-porta-declaracio-consulta-dautodeterminacio-ple-barcelona.html
 
Vidal-Quadras als eurodiputats: "El procés independentista català no té res de pacífic ni de democràtic"
En una carta a tots els diputats, assessors i grups de l'Eurocambra el polític del PP diu que defensarà "sense vacil·lació" la unitat d'Espanya
ÁNGEL DÍAZ / EFE
"L'ofensiva separatista no té res de pacífica ni de democràtica". Així de contundent és el vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras sobre el debat independentista que es viu a Catalunya. I perquè no quedi dubte que això és i així i prou, s'ha encarregat de propagar-ho un per un a tots els membres de l'Eurocambra.
En una carta a tots els eurodiputats, assessors i grups parlamentaris del Parlament Europeu a què ha tingut accés l'ACN, Vidal-Quadras es reafirma en els seus comentaris sobre la intervenció de la Guàrdia Civil a Catalunya i acusa els independentistes de fer "un atac contra l'ordre constitucional" en un "exercici molt perillós d'ingratitud, insolidaritat i irresponsabilitat, impropi de dirigents polítics europeus amb un mínim sentit de la mesura".
http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/Vidal-Quadras-proces-independencia-Eurocambra-Catalunya_0_785321630.html
 
La pressió ciutadana obliga al president del parlament europeu a pronunciar-se sobre Vidal-Quadras
Diu que els valors de la Unió Europea són la llibertat d'expressió i el respecte al dret dels ciutadans a manifestar-se pacíficament · Ha rebut 40.000 cartes en tan sols tres dies


El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, diu que no pot prendre mesures disciplinàries contra el vice-president Alejo Vidal-Quadras per les seves declaracions a favor d'una intervenció a Catalunya si fa un referèndum sobre la independència. En una nota inusual publicada al seu web, Shulz considera que seran els catalans els que castigaran Vidal-Quadras per les seves declaracions. I defensa que els valors fonamentals de la Unió Europea són la llibertat d'expressió i el respecte al dret dels ciutadans a manifestar-se pacíficament.
A més, Shulz reconeix haver rebut més de quaranta mil cartes sobre la qüestió des de divendres. Com que no pot respondre individualment a tots els remitents, publica la carta que ha enviat als eurodiputats que li han demanat que prengui decisions sobre Vidal-Quadras:
'Honorables membres, estimats col·legues,
Gràcies per la vostra carta cridant la meva atenció per les recents declaracions fetes pel vice-president Alejo Vidal-Quadras.
Com sabeu, aquesta cambra està completament compromesa amb el principi de llibertat d'expressió, així com el respecte del dret de tots els ciutadans europeus de manifestar-se pacíficament.
En primer lloc, puc assegurar-los que les declaracions no van ser fetes per Vidal-Quadras en qualitat de vice-president del Parlament Europeu. Reflecteixen una opinió personal feta en un context polític nacional.
No obstant això, no em pertoca com a president del Parlament Europeu jutjar el contingut de les declaracions fetes per un membre ni prendre mesures disciplinàries. Pertoca als votants catalans valorar aquesta declaració.
Cordialment,
Martin Schulz'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044810/20121003/pressio-ciutadana-obliga-president-parlament-europeu-pronunciar-vidal-quadras.html
 
 
El president del Parlament Europeu anuncia que ha rebut més de 40.000 cartes contra Vidal-Quadras
Martin Schulz argumenta que "no és tasca del president del Parlament jutjar-lo, sinó dels votants catalans"
MIREIA MIQUEL


El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, durant una visita a Barcelona
El president del Parlament Europeu, Martin Sulchz, ha delegat als catalans la tasca de jutjar el vicepresident de la cambra i eurodiputat del PP, Aleix Vidal-Quadras, després de les seves amenaces d'una intervenció de la Guàrdia Civil si Catalunya tirava endavant els plans independentistes. Ha respost així a la iniciativa impulsada des de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que recollia firmes contra Vidal-Quadras per denunciar que un alt càrrec fes unes declaracions incitant a la violència contra el poble català.
Schulz ha explicat en un escrit publicat a la seva pàgina web que havia rebut "més de 40.000 cartes des de divendres passat", però s'ha desmarcat de les peticions recordant que la cambra és una institució "totalment compromesa en la defensa de la llibertat d'expressió" de tots aquells ciutadans que "es manifestessin pacíficament". En valorar la polèmica intervenció de Vidal-Quadras ha qualificat les seves opinions de "personals" en un "context polític nacional" i en cap cas en la seva capacitat de vicepresident del Parlament Europeu.
No obstant això, ha deixat clar que no correspon al president de la cambra jutjar i prendre "mesures disciplinàries" pel contingut de les declaracions fetes per un membre del Parlament, sinó que correspon als "votants de Catalunya" fer aquesta valoració.
http://www.ara.cat/politica/MARTIN_SCHULZ-VIDAL-QUADRAS-PARLAMENT_EUROPEU-FIRMES_0_785321625.html
 
 
Schulz insta a castigar Vidal-Quadras a les urnes
L'eurodiputat del PP incomoda l'eurocambra amb les amenaces militars
 ALBERT SEGURA
L'ofensiva de l'executiu espanyol per garantir que els territoris compliran el dèficit no s'atura. Després d'haver permès que l'estructura descentralitzada de l'Estat provoqués tota mena de recels entre els mercats i a la UE, ara el govern del PP s'ha de passar tot el dia justificant-se i garantint que té la paella pel mànec: concretament, disposa de l'article 155 de la Constitució, que permet la intervenció directa d'un territori “que atempti greument contra l'interès general d'Espanya”.


 El president del Parlament europeu en una visita a Barcelona el passat maig Foto: ORIOL DURAN.
La carrera política d'Alejo Vidal-Quadras també s'apaga a Brussel·les. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, li va haver de picar ahir el crostó després d'haver rebut més de 40.000 cartes de queixa per unes amenaces militars contra Catalunya que han incomodat no pas pocs eurodiputats. El socialista alemany no el farà plegar ni l'obliga a rectificar, però sí que insta els catalans a castigar-lo a les urnes. Fins i tot envia un missatge de suport i complicitat subtil al milió i mig de persones que es van manifestar per la Diada: “L'eurocambra està completament compromesa amb la llibertat d'expressió i, per tant, respecta el dret dels ciutadans a manifestar-se pacíficament”.
En un toc d'atenció públic i insòlit, Schulz es desmarca de Vidal-Quadras i aclareix que, quan reclama al govern del PP que “vagi preparant un general de brigada de la Guàrdia Civil”, en cap cas no parla “en qualitat de vicepresident de l'eurocambra”, sinó que “només està donant la seva opinió personal”. En una carta (educada, molt políticament correcta) als eurodiputats catalans, que va penjar a la seva web i va fer córrer pel Twitter, Schulz defensa que “correspon als votants de Catalunya valorar” les declaracions de Vidal-Quadras a les urnes i no a ell “jutjar-lo ni prendre mesures disciplinàries”.
“Vidal-Quadras ja resta més que suma, està políticament mort”, admeten fins i tot alguns dels seus companys del PP als passadissos de Brussel·les. La poca credibilitat que li quedava la va perdre quan va forçar un minut de silenci conjunt de l'hemicicle per a Manuel Fraga i Vaclav Havel (equiparant l'exministre franquista amb l'expresident txec que va liderar la revolució contra quatre dècades de dictadura soviètica). I al gener va perdre molts vots en l'elecció de la nova mesa del Parlament Europeu, i va caure de la vicepresidència segona a la cinquena. Però, tot i haver quedat desautoritzat, ahir hi va tornar, ja que va replicar a Schulz que “l'ofensiva separatista no té res de pacífica ni de democràtica”. L'encara eurodiputat, que té assumit que no repetirà en unes llistes del PP que elabora la seva enemiga Sánchez-Camacho, va acusar els independentistes d'estar “atacant l'ordre constitucional” en un “exercici molt perillós d'ingratitud, insolidaritat i irresponsabilitat”.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/581461-schulz-insta-a-castigar-vidal-quadras-a-les-urnes.html 
 
Schulz recibe 40.000 cartas de catalanes contra las palabras de Vidal-Quadras
El presidente del Parlamento Europeo evita sancionar al vicepresidente, que vuelve a justificar una intervención del Estado contra la autonomía catalana en una misiva
  • Carta de Vidal-Quadras a Schulz
    A través de una misiva, el vicepresidente del Parlamento Europeo y eurodiputado del PP, Alejo Vidal-Quadras, trata de defenderse de sus declaraciones en las que pedía la intervención de la Guardia Civil si Catalunya intentara llevar a cabo un referéndum independentista. Vidal-Quadras acusa a a "los separatistas catalanes" de no tener intenciones "pacíficas" y considera que "un ataque de esta magnitud al orden constitucional representa un ejercicio muy peligroso de ingratitud, de insolidaridad y de irresponsabilidad".
      Enlace al documento.
      http://www.lavanguardia.com/politica/20121003/54352246160/carta-de-vidal-quadras-a-schulz.html#ixzz28JdsfTb6 
Bruselas. (Redacción y agencias). - El presidente del Parlamento Europeo, el socialista Martin Schulz, ha evitado este miércoles pronunciarse y rechaza forzar la dimisión del vicepresidente de la cámara y eurodiputado del PP, Alejo Vidal-Quadras, quepropuso una intervención de la Guardia Civil si Catalunya trata de organizar una consulta sobre la independencia. En un escrito publicado en su página web, Martin Schulz agradece las más de 40.000 cartas que ha recibido desde el pasado viernes sobre el caso de Vidal-Quadras, pero asegura que "no le corresponde al presidente del Parlamento Europeo juzgar el contenido de las declaraciones de uno de sus miembros y tomar medidas disciplinarias ". "Corresponde a los votantes de Catalunya hacer esta valoración", destaca Schulz.
En su escrito, que también ha remitido a los eurodiputados catalanes que se quejaron de las palabras de Vidal-Quadras, Martin Schulz asegura que los comentarios del eurodiputado del PP "reflejan una opinión personal" en el contexto interno español y no se hicieron "en su capacidad de vicepresidente del Parlamento Europeo".
En una referencia a la marcha de la Diada, Martin Schulz defiende en su carta que el Parlamento Europeo está "completamente comprometido con la libertad de expresión y por lo tanto respeta el derecho de los ciudadanos a manifestarse pacíficamente".
Más de 40.000 cartas
El presidente del Parlamento Europeo ha respondido abiertamente ya través de la página web de la institución a las más de 40.000 cartas que ha recibido desde la semana pasada en relación a los comentarios de Alejo Vidal-Quadras. La Assemblea Nacional Catalana (ANC) inició una campaña para que los catalanes escribieran Martin Schulz mostrando su "gran preocupación" por unas palabras que "parecen provenir de una persona con una mente no-democrática y nos recuerdan peligrosamente el régimen fascista militar de la dictadura de Franco".
Los firmantes de la carta reclamaban a Schulz que emprendiera "acciones adecuadas para disciplinar el Sr. Vidal-Quadras y prevenir actitudes similares en el futuro" así como que impulsara "una declaración clara contra el uso de la fuerza armada implementando el derecho democrático y humano más básico: el derecho a la autodeterminación ".
En una línea similar, CiU, ERC e ICV protestaron contra las palabras del vicepresidente del Parlamento Europeo y pidieron a Schulz que tomara "medidas" si Vidal-Quadras "no hace públicas sus disculpas". Según escribieron Ramon Tremosa (CiU), Ana Miranda (BNG en representación de ERC) y Raül Romeva (ICV), los comentarios del eurodiputado del PP fueron "impropios de un vicepresidente del Parlamento Europeo, que debe promover los valores propios de la UE, como la paz y la democracia ".
Vidal-Quadras no rectifica ante Schulz
El aludido ha tratado de defenderse y ha enviado también una carta a Schulz en la que se ratifica en sus declaraciones sobre la intervención a Catalunya y acusa a los "separatistas" de tramar ofensiva que, a su juicio, no es "ni pacífica ni democrática". El vicepresidente del Parlamento Europeo, Alejo Vidal-Quadras, ha enviado una carta a todos los eurodiputados, asistentes y grupos políticos del Parlamento Europeo para decirles que "la ofensiva no es pacífica porque liquida el pacto de la transición de 1978, base de nuestra convivencia en armonía y libertad. Y no es democrática porque prescinde de la voluntad del pueblo español en su conjunto, único sujeto de soberanía de nuestra nación".
También dice que "un ataque de esta dimensión al orden constitucional" conlleva "un ejercicio muy peligroso de ingratitud, de insolidaridad y de irresponsabilidad, impropio de dirigentes políticos europeos que tengan un mínimo sentido de la medida". Vidal-Quadras dice que es ingratitud porque el estado ha hecho un gran esfuerzo político, legislativo, administrativo y financiero para transformar un estado tradicionalmente centralista en uno de los más descentralizados del planeta '.
Vidal-Quadras dice a los eurodiputados que "treinta años de gobiernos nacionalistas intervencionistas y despilfarradores en Catalunya han llevado la administración regional a la insolvencia". Afirma que los que quieren la independencia "inventan un inexistente déficit fiscal entre Catalunya y España para ocultar su fracaso y propagan la fantasía sobre una Catalunya independiente más rica, cuando en realidad se empobrecería dramáticamente".
El eurodiputado popular añade que "el estado debe aportar recursos cada año para completar la suma necesaria para pagar las pensiones y el subsidio de desempleo de los ciudadanos de Catalunya para que las cotizaciones recaudadas en el territorio no son suficientes".
 
La carta de la ANC a Schulz
La Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsó una campaña para que los catalanes escribieran una carta a Schulz expresando su preocupación por las declaraciones de Vidal-Quadras. Este es el modelo de carta en inglés, que utilizaron para que los que quisieran pudieran dirigirse al presidente del Parlamento Europeo:
'Dear Sir,
As a Catalan and European, I want to express my great concern because of the statements made today (September 2012, the 28th) by Mr. Alejo Vidal-Quadras, member of the European Parliament, against the Catalans' right to decide their national future, asking for a Spanish army-led action against Catalonia, its citizens and its democratic institutions if we decide democratically to secede from Spain. 
As you can understand, the statements made by Mr Alejo Vidal-Quadras seem to come from a non-democratic minded person, and they dangerously remember me the fascist military regime from Franco’s dictatorship. 
Furthermore, that speech sinks the European Parliament democratic prestige in a total disrepute. 
I hope you will take the proper actions to discipline Mr. Vidal-Quadras and prevent future similar non-democratic attitudes by other European Parliament members. 
As a Catalan I expect a clear declaration of the European Parliament against the use of armed force against nations implementing the most basic democratic and human right: the self-determination right.
Yours sincerely,'
http://www.lavanguardia.com/politica/20121003/54351576880/schulz-recibe-40000-cartas-catalanes-contra-palabras-vidal-quadras.html#ixzz28Jdaz3q2
 
 
Montoro s’acarnissa amb l’ajuntament de Solsona (ERC)
L'Estat reclama a l'Ajuntament de Solsona el retorn de 105.000 euros d'una obra subvencionada, l’alcalde ho considera una "desproporció inacceptable"


El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha reclamat a l'Ajuntament de Solsona la devolució de 105.646 euros de l'ajut del Fons estatal d'inversió local (FEIL) amb què l'any 2009 es va finançar l'obra d'urbanització de la vorera del Vall Fred. Malgrat haver executat l'actuació dins el període fixat, l'Estat demana el reintegrament íntegre de l'import de la majoria de certificacions de l'obra -de 139.600 euros- per no haver pagat al contractista dins del termini de 30 dies. L'alcalde, David Rodríguez, ha denunciat que la resolució és "d'una desproporció inacceptable" i ho ha qualificat de "deslleialtat institucional".
Un "afany recaptatori escandalós" o acarnissament contra l'ajuntament republicà?
L'expedient es va iniciar arran del control realitzat per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat del finançament atorgat al projecte del Vall Fred. L'únic defecte constatat va ser que cinc certificacions no havien estat abonades al contractista dins els 30 dies previstos per les bases del FEIL. D'aquestes, quatre no van arribar als 15 dies de retard, mentre que l'última es va pagar més tard.
L’alcalde de Solsona, David Rodríguez ha assenyalat que entendria una sanció econòmica, però "en cap cas la devolució íntegra de la certificació" i ha criticat el que considera que evidencia un "afany recaptatori escandalós" per part del govern de l’estat.  Segons el batlle, "s'entén que s'obliga l'Ajuntament a retornar l'import global de la certificació tant si el pagament es va retardar 15 dies com si la demora hagués estat d'un any", per la qual cosa l'alcalde ha afegit que "no es respecta el criteri de proporcionalitat"
L'Ajuntament ha fet arribar al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques una petició de revocació de la resolució sobre l'expedient de la subvenció que va rebre el 2009 per a les obres de la vorera del Vall Fred. El consistori ja va presentar al·legacions el passat mes de maig per evitar haver de retornar els diners de la subvenció, però van ser desestimades.
http://www.directe.cat/noticia/241083/montoro-sacarnissa-amb-lajuntament-de-solsona-erc
 
 
L'Estat recorda als inversors que pot liquidar l'autogovern
Un document del Tresor, en anglès, invoca l'article 155 de la Constitució
Rajoy garanteix que, si cal, l'executarà
 MONTSE OLIVA


El ministre Luis de Guindos, ahir, després arribant al Congrés dels Diputats Foto: EMILIO NARANJO/EFE.
L'endemà mateix que la conferència de presidents ratifiqués un acord de mínims que, al cap i a la fi, corrobora que els territoris accepten l'ofec fiscal al qual se'ls sotmet, i que La Moncloa usa per donar una imatge d'unitat contra el dèficit, el Ministeri d'Economia feia públic un document –destinat als inversors– i en el qual s'invoca l'article de la carta magna per acabar-los de tranquil·litzar. Així, recorda que l'Estat intervindrà si un territori no compleix el dèficit de l'1,5% per enguany i del 0,7% per l'any vinent. Uns barems que Artur Mas ha criticat durament perquè els considera “injustos i deslleials”.
Ressò de Mas
De fet, coneixent que els missatges que ara surten de la Generalitat tenen força ressò internacional, el govern de Mariano Rajoy confia a contrarestar-los deixant clar que, més enllà de les protestes que puguin escoltar des de les institucions catalanes, les administracions estan obligades a complir el dèficit o l'alternativa és la suspensió de l'autogovern.
Ofensiva internacional
El document, de 39 pàgines i escrit en anglès, porta el segell del Tresor Públic, i s'hi descriu la situació econòmica estatal. S'ha confeccionat expressament per acompanyar la gira que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, realitzarà per atreure inversions. En un dels apartats se cita la llei d'estabilitat i se subratlla que, en un cas extrem, la normativa espanyola permet una “intervenció directa” per liquidar l'autogovern.
En un moment de convulsió política, com la que està provocant l'anunci de Mas de plantejar un referèndum sobiranista, l'article 155 també ha estat suggerit des de La Moncloa –si bé l'amenaça no s'ha arribat a fer pública– com un dels elements de què disposa en el supòsit que es materialitzi una consulta desautoritzada pel Tribunal Constitucional. En tot cas, qui no es cansa d'evocar-lo és la líder d'UPD, Rosa Díez. Ahir tornava a recordar a Rajoy que té la potestat d'executar-lo.
Mas-Colell intenta calmar els empresaris
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va defensar ahir la necessitat que s'arribi com més aviat millor a una situació política que permeti fer amb “normalitat'' una consulta sobre la independència. Hi va afegir que el govern espanyol hauria de fer com el Canadà, que va guanyar el referèndum del Quebec “no insultant'' els quebequesos, sinó protegint inversions i infraestructures. Durant una conferència al Círculo Ecuestre, diversos empresaris van expressar-li “intranquil·litat'' per l'escenari actual. Mas-Colell va deixar clar que no és moment de definir les conseqüències de la independència, sinó de donar resposta al clam de la Diada. Sobre les tensions entre Catalunya i Espanya, que són les que neguitegen els empresaris, el conseller creu que en un futur hi haurà cordialitat. Alguns assistents van demanar que se separi el debat polític de l'empresarial. Va ser el cas del president executiu de Puig, Marc Puig; del director general de Condis, Enric Ezquerra, i del conseller delegat d'Almirall, Eduardo Sanchiz.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/581468-lestat-recorda-als-inversors-que-pot-liquidar-lautogovern.html
 
 
Pedro J. Ramírez titlla de nazis el Barça i els catalans
El director del diari El Mundo, està obstinat en assimilar Catalunya al nazisme, veu en aquesta estratègia una via per frustrar el camí de Catalunya cap a l’estat propi
Avui mateix ha titllat de nazis els catalans i el Barça, en piular “Sieg Heil!! Mosaico a la catalana”, en referència al mosaic que el Camp Nou lluirà aquest cap de setmana, durant el clàssic, format per 98.000 cartolines que faran la volta a l'Estadi i conformaran una senyera amb la paraula 'Barça' al mig. En la iniciativa, Ramírez hi veu un calc del nazisme, i per mostrar-ho, ha triat una expressió que s’utilitzava a l’Alemanya hitleriana en les trobades polítiques, i esdeveniments massius - l’equivalent de mudar al  “Heil Hitler” quotidià”. L'expressió la va encunyar el ministre de Propaganda nazi J.Goebbels, al que Pedro J. Ramírez, sembla tenir molt present. Utilitzar la frase avui dia a Alemanya és una ofensa criminal penada amb més de tres anys de presó.
L'obssessió del director del diari per insultar Catalunya  
Fa dos dies, el diari El Mundo, ja va fer un primer intent per assimilar la voluntat d’independència de Catalunya al nazisme, quan a la seva editorial assegurava en relació  la proposta de l’ANC d’omplir el Camp Nou d’estelades, que "L'únic que poden aconseguir és que el Camp Nou presenti un ambient semblant al de l'obertura dels Jocs Olímpics del 36. Mentre intenten exorcitzar l'Exèrcit, Mas i els seus acòlits no deixen d'usar l'artilleria pesada del pitjor i més perillós nacionalisme ".
El president del Barça, hauria de defensar els socis d’aquestes acusacions
Després de la piulada del director de El Mundo. El president del Barça demanarà al director del diari que rectifiqui i reconegui que l’ha vessat, o farà com si no hagués passat res?. El Barça mantindrà les acreditacions als periodistes del diari El Mundo?  Cal tenir en compte que l’expressió “Sieg Heil”, per posar un exemple que clarifiqui l’ús i la magnitud de la paraula, va ser el crit que va fer el  grup de nazis mentre atacaven, i malferien greument, un jove a la sala Stroika de Manresa.
http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/Vidal-Quadras-proces-independencia-Eurocambra-Catalunya_0_785321630.html
 
 
Els arguments de Sala i Martín sobre la independència que El Mundo va amagar
L'economista publica al seu bloc les respostes que el diari va ignorar


L'economista Xavier Sala i Martín ha publicat al seu bloc l'entrevista que li va fer el diari El Mundo però que el diari no va acabar incloent en la informació que va publicar aquest cap de setmana passat sobre la viabilitat econòmica d'un estat català. En l'article només apareix una declaració, treta de context, del professor de la Universitat de Columbia, i no diu res de tots els arguments que va exposar sobre la viabilitat del possible nou estat.
El text d'El Mundo

En el text d'El Mundo només hi havia aquesta referència a les decaracions de Sala i Martín: 'El professor de Columbia, Xavier Sala i Martín, posa en dubte aquest argument recordant que cap llei ho estableix així, i estima que, en tot cas, 'si el deute s'hagués de dividir per habitant, a Catalunya li tocaria només el 16%'. Segons els seus càlculs, el deute del nou estat seria del 70% del PIB. 'Això és perfectament assumible', conclou.

Sala i Martín afegeix que el nou estat podria rebre uns 300.000 milions d'euros pel que ha 'contribuït fiscalment a Espanya en els últims anys' i, a més, rebre participacions en empreses públiques, reserves d'or del Banc d'Espanya i organismes internacionals , com el BCE o l'FMI'.

La paraules de Sala i Martín

En canvi, la resposta íntegra de l'economista era aquesta: 'Si no hi ha llei d'independència, quina llei diu que t'has d'endur el 20% del deute en cas d'independència? I per què el 20%? Si el deute s'hagués de dividir per habitant, a Catalunya li tocaria només el 16% I el 16% d'uns 617.000 milions són 98.000 milions que sumats als 42.000 que ja deu la Generalitat sumen el 70% del PIB. Això és perfectament assumible. És clar que es podria argumentar que Catalunya ha contribuït fiscalment a Espanya uns 300.000 milions els últims trenta anys, per la qual cosa es podria dir que si se separen, Espanya hauria de tornar tots aquests diners. O es podria argumentar que si s'emporta la part proporcional dels passius (deute), Catalunya tindria el dret d'emportar-se la mateixa proporció d'actius (empreses públiques, l'or del Banc d'Espanya, l'FMI i el BCE, l'hipòdrom de la Zarzuela, etc.).
A més, també va oferir unes quantes respostes més que el diari va ignorar. Per exemple, va dir: 'Encara no s'han adonat del desastre que pateixen els països de l'euro, incloent Espanya? Els espanyols que pensin que els seus 'amics' europeus sortiran a ajudar-los per fer fora Catalunya d'Europa, que recordin quan Rajoy va demanar el boicot europeu a Argentina arran de l'expropiació de Repsol, cap país europeu no va moure ni un dit en favor seu. Es va quedar sol. Sense amics'.

I també va declarar: 'Ja veurem com surten els comptes, però segur que no sortiran pitjor que ara. Per cert, que ningú no oblidi que els mercats faran aquest càlcul per Catalunya… però també el faran per a Espanya, que quedarà sense la important aportació fiscal de Catalunya. Una vegada calculat, potser qui quedarà sense accés als mercats per manca de recursos fiscals no és pas Catalunya'.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044770/20121003/arguments-sala-martin-independencia-mundo-amagar.html 
 
 
 
"Extremadura regala els ordinadors als nens"
Immigrants que porten dècades a Catalunya reclamen la independència


Moment del debat
Tres immigrants espanyols que van arribar fa anys a Catalunya han explicat en un debat en 8aldia de 8tv seva visió de l'augment de l'independentisme. Així, Margarita Cerdán va revelar que "vaig venir a Catalunya amb 4 anys i en tinc 68. Sóc una catalana més, que no em toquin Catalunya".
A Cerdán li "fa mal com parlen de nosaltres part d'Espanya". En aquest sentit va indicar que "estava en un bar veient el futbol i perquè sóc dona, si no no sé què hauria passat. Deien 'catalans, fills de la vostra mare'. Estava indignada".

Per Margarida "la independència la fomenta la gent d'allà que no han viscut aquí i no saben el que és viure a Catalunya". "Quan vaig allà m'indigno amb la meva família. Em fa vergonya que vinguin a casa meva perquè tinc un cofurna, comparat com ells han evolucionat. I ells han evolucionat gràcies a nosaltres, al que Catalunya aporta". "De vegades quan veig la tele em poso a plorar".

Per la seva banda, Mariana Huertas, que va venir de Zamora, ha reconegut que "quan sento declaracions de la gent d'allà em poso malalta. Quan vaig a la meva terra i veig com viuen ... però si han treballat la meitat dels anys que jo!".

"Si fossin més solidaris no hauria tants terratinents", va opinar, a més d'apuntar que en el cas d'Andalusia "la Duquessa d'Alba podria donar una mica". "Jo vull un referèndum i jo votaré sí", va deixar clar Mariana.

"Jo vull tenir els llibres gratis com a Extremadura, jo vull tenir carreteres, no anar a Tarragona i pagar 15 euros de peatge. Vull tenir un ordinador per al meu nét com tenen els extremenys. No em vull separar d'Espanya perquè tinc les meves arrels i la meva família, però si Espanya no m'ho dóna, independència", va afegir Cerdán de nou.

Finalment, Antonio Martínez, provinent de Tetuan, creu que "el pacte fiscal és mort i cal apostar directament per l'Estat propi". "L'Estat propi seria molt bonic, amb el nostre himne, la nostra senyera i el nostre Barça", va sentenciar.
http://politica.e-noticies.cat/extremadura-regala-els-ordinadors-als-nens-68584.html
 
 
Mensaje a Fernández Vara de parte de una extremeña
ARA
La Isabel és una àvia nascuda a Extremadura i instal·lada fa anys a Catalunya. Això és el que ella explica al vídeo penjat a YouTube, en què critica les paraules de l'expresident extremeny Guillermo Fernández Vara. El líder territorial del PSOE va demanar a Artur Mas que els torni "150.000 extremenys" si Catalunya s'independentitza d'Espanya.
"Senyor Fernández Vara, sóc d'Extremadura, som nou germans. Tots vam venir a Catalunya menys un que va anar a Bilbao. Tots ens hem integrat a Catalunya, ens han estimat molt. Hem treballat, però s'han portat bé amb nosaltres. I si vostè creu que hem de tornar a la nostra terra, doni'ns casa. Tinc fills, néts i gairebé besnéts, i vostè no em portarà a Extremadura perquè no em dóna la gana, perquè no hi vull anar", diu la Isabel mirant a càmera. De tota manera, la dona no creu que ningú torni, "perquè a Catalunya ens han tractat molt bé, parlem català i ens hem integrat". "I si no li agrada, 'que le den morcilla!'", acaba.
http://www.ara.cat/politica/fernandez_vara-extremadura-independencia-isabel_0_785321559.html
 
 
L'àvia extremenya que ha contestat Fernández Vara: 'Votaré sí a la independència'
El vídeo de resposta a l'ex-president d'Extremadura té un gran impacte a la xarxa
Isabel Buján és l'àvia extremenya que viu des de fa seixanta anys a Catalunya i que avui s'ha fet famosa a la xarxa per protagonitzar un vídeo publicat a YouTube en què respon l'ex-president d'Extremadura, el socialista Guillermo Fernández Vara. Vara va dir que Catalunya hauria de 'retornar' els 150.000 extremenys que 'es va endur' si s'independitza. 'Ens han tractat molt bé, no me'n penso anar', diu Buján; i l'engega a pastar fang. En declaracions a RAC-1, a més, ha dit sense dubtar que votaria sí a la independència de Catalunya'.
En una entrevista al programa 'El món a RAC1', Buján, que viu ara a Esparreguera, ha explicat que el vídeo li ha gravat el seu nét. I ha declarat: 'Per què m'ha de dir el que no vull fer? No me'n vull anar a la meva terra, i no és perquè no me l'estimi. Però jo allà gairebé no hi he viscut .Vaig venir aquí de molt petita. Aquí hi tinc els néts, els fills i tota la meva família. Per què he de marxar de Catalunya si me l'estimo? Això no m'ho pot dir un polític, això és manipular la gent. A mi no m'agrada que em manipuli ningú'.

I diu que votaria sí a un referèndum sobre la independència. 'I no vaig anar a la manifestació perquè ja sóc gran per anar tantes hores caminant. Però els meus fills i néts, tots hi van anar.'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044798/20121003/lavia-extremenya-contestat-fernandez-vara-votare-independencia.html
 
 
Todas las caras del discurso del miedo
¿Catalunya aislada y pobre? ¿Tanques por la Diagonal? ¿La Guardia Civil en Palau? Parte de España eleva el tono de sus declaraciones tres semanas después de la manifestación de la Diada
Màrius Fort 
Han pasado poco más de tres semanas desde la manifestación de la Diada en Barcelona. En los últimos 19 días de septiembre y en lo poco que lleva andado el mes de octubre la llamada cuestión catalana ha centrado gran parte del debate en la política y en los medios catalanes y españoles y ha tenido notable eco en el ágora internacional.
La reacción de una parte de la sociedad española al debate soberanista en Catalunya tras el Onze de Setembre ha sido feroz. El president de la Generalitat, Artur Mas, hizo un llamamiento este lunes, día en el que firmó el decreto de convocatoria de elecciones, a obviar lo que él denominó "el discurso del miedo" procedente de España, un discurso que podría experimentar un aumento de intensidad en los próximos días ante la inmediatez de las elecciones vascas gallegas (21 de octubre) y las catalanas (25 de noviembre).
Desde Catalunya, en las últimas tres semanas, se ha sido testigo de ruido sordo de sables, de juicios castrenses a los que promuevan la independencia, de la posibilidad de encerrar en la cárcel al President de la Generalitat y de la ruina económica de Catalunya si se independiza de España porque, sostienen algunos, quedaría excluida de la Unión Europea.
El "discurso del miedo" se ha unido a un mensaje anticatalanista al que parte de la sociedad catalana está ya acostumbrada. Se ha pasado del "quizá nos hubiera ido mejor con los portugueses y sin los catalanes" y del "no hará falta volver a bombardear Barcelona" de uno de los padres de la Constitución y ex presidente del Congreso de los Diputados, el difunto Gregorio Peces-Barba, a un "¿La independencia de Catalunya? Por encima de mi cadáver" pronunciado a finales de agosto por el Teniente Coronel de Infantería del Ejército español, Francisco Alamán Castro, quien al comprobar la reacción provocada por sus palabras admitió su sorpresa del siguiente modo: "No esperaba tanto anormal en mi patria".
Alamán, por así decirlo, dio el pistoletazo de salida declaratorio. Le siguió, tres días antes de la manifestación de la Diada (8 de septiembre), el presidente extremeño, José Antonio Monago. El de Quintana de la Serena, que este martes estuvo en Madrid, Constitución en mano, para "hacer frente" al soberanismo catalán en la conferencia de presidentes autonómicos, emuló entonces a su homólogo gallego, Alberto Núñez Feijóo, y aseguró que "Catalunya pide y Extremadura paga", declaraciones que, como algunos han comentado, "fabrican independentistas". El mensaje de Monago y Feijóo parece que iba en la línea del de María Dolores del Cospedal, secretaria general del PP, que una semana más tarde, el 15 de septiembre, dijo que no entendía queCatalunya pidiera "con una mano" la independencia y ayuda con la otra.
En estas últimas tres semanas se ha pasado del "no estamos en España para grandes algarabías" del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, dedicado a los manifestantes de la Diada, a los "galgos y podencos" y "quimeras" de la cybercarta del Rey; del Catalunya es España "desde hace 500 años" del presidente de la Xunta a Rosa Díez, portavoz en el Congreso de UPyD, asegurando hace solo un par de semanas que no vería con malos ojos la supresión de la autonomía de Catalunya. Díez le pidió a Rajoy"utilizar el artículo 155 de la Constitución" en el caso de que el Govern utilizase el dinero del fondo de rescate autonómico para promover la secesión.
En los últimos 19 días del pasado mes de septiembre y lo poco que llevamos de octubre hemos pasado de las declaraciones del ministro de Exteriores, José Manuel García-Margallo, asegurando que la secesión de Catalunya es del todo inviable y contraria a la normativa comunitaria, por lo que un eventual estado catalán se situaría fuera de la UE de forma "eterna", lo que sería "letal" para Catalunya, opinión discutida esta misma semana por la comisaria europea de Justicia, Viviane Reding, quien ha afirmado que la independencia de Catalunya no debe significar su exclusión de la Unión Europea, al toque de atención desde México del ex presidente del Gobierno, José María Aznar: “Nadie va a romper España”.
También se ha podido leer y escuchar estos últimos días lo que cuenta el ex presidente del Congreso y ex ministro de Defensa, José Bono, quien en entrevistas de promoción de su nuevo libro, ha afirmado cosas como "hemos de evitar la independencia de Catalunya" o "me gusta vivir, pero si he de ver España rota y desintegrada, prefiero no verlo".
Alejo Vidal-Quadras, el ‘popular’ vicepresidente del Parlamento Europeo, quien opina que el modelo territorial español está formado por "diecisiete metástasis", le pidió la semana pasada a la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, quien ya aseguró que respondería a las peticiones soberanistas de Mas “con la Constitución y las leyes”, que interviniera Catalunya con la Guardia Civil. El rechazo a estas palabras de Vidal-Quadras se ha transformado en 40.000 cartas enviadas al presidente del Parlamento Europeo, el socialista Martin Schulz.
En estas últimas semanas también se ha conocido la existencia de la Asociación de Militares Españoles, la AME, de 3.500 socios, que amenazó con llevar ante los tribunales castrenses al presidente de la Generalitat, y a todos los cargos institucionales catalanes que promuevan la independencia de Catalunya, si las Fuerzas Armadas se ven obligadas a intervenir para "garantizar la soberanía, independencia e integridad territorial" de España.
Han sido estas últimas semanas de septiembre en las que se ha podido leer en el blog del expresidente de Extremadura y secretario general del PSOE extremeño, Guillermo Fernández Vara, que "si Catalunya se independiza deberían devolver a los extremeños que se fueron", unas declaraciones que han tenido respuesta este mismo miércoles por parte de una extremeña catalana en un vídeo de YouTube: "Nos hemos integrado y si no le gusta, que le den morcillas".
Han sido estos últimos días en los que Catalunya y España han conocido por boca del presidente del PP vasco, Antonio Basagoiti, que "la independencia es un lastre, una prima de riesgo mala para la economía, que da mala imagen para los territorios porque suponen aranceles y fronteras que complican la vida de las empresas", una opinión que de manera involuntaria recibe el refrendo de la frase pronunciada por el empresario catalán, José Manuel Lara, el pasado 28 de septiembre: "Si Catalunya fuera independiente, el Grupo Planeta se tendría que ir".
El ex presidente de la Comunidad de Madrid Joaquín Leguina también ha dado su visión sobre esta cuestión, concretamente el pasado lunes, 1 de octubre, y ha recordado que la independencia es ilegal y la Guardia Civi, no. Un día más tarde, en Barcelona, la Delegada del Gobierno en Catalunya, María de los Llanos de Luna, recordó durante la celebración del Día de la Policía, acto en el que hubo ausencias notorias de la Generalitat, que "la Constitución garantiza y garantizará la unidad de España". Y también este martes, el ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, afirmó que "hay algunas evidencias" que relacionan el crecimiento del sentimiento independentista en algunas comunidades autónomas "con la dirección que ha llevado el sentido educativo".
Por último, el director del diario El Mundo, Pedro J. Ramírez, haciendo buena la Ley de Godwin, publicó este miércoles en su cuenta de Twitter el siguiente mensaje, "(Sieg Heil!!) Mosaico a la catalana" en relación a la gran Senyera que recibirá al Real Madrid el próximo domingo en el Camp Nou:
No son todos los que están, ni están todos los que son pero está claro que la inminencia de los comicios vascos y gallegos, y un mes más tarde los catalanes, hacen prever que a medida que pasen los días aumente el ruido.
http://www.lavanguardia.com/politica/20121004/54352238965/discurso-miedo-independencia-catalunya.html#ixzz28JXtWV5q
 
 
 
 
Mas vol enllestir en una legislatura i, si cal, amb empara internacional
El president, convençut que "una Catalunya independent és viable", assenyala que podria demanar a la comunitat mundial que escolti la demanda catalana
Quico Sallés


Artur Mas, vist a través d'una finestra de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. Foto: Quico Sallés/Nació Digital.
"Tenim la certesa i la determinació que en la propera legislatura el poble català s'haurà de pronunciar sobre el seu futur i en aquest hi ha de caber l'estat propi". Amb aquesta frase, i evitant pronunciar de nou "independència", el president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a insistir en l'objectiu estratègic de l'exercici del dret a decidir, però escurçant els terminis, en centrar l'aposta en els propers quatre anys sense allargar-ho a dues legislatures, tal com havia apuntat alguna vegada.
Així mateix, ha deixat caure que, si cal, demanarà empara a la comunitat internacional en el cas que Espanya posi traves a la celebració del referèndum. Però no ha volgut avançar esdeveniments i ha demanat esperar al moment que el futur Govern, si ell n'és el president, situï damunt la taula la celebració de la consulta. "Veurem quina és la reacció d'Espanya i si cal parlarem amb governs europeus i d'altres parts del món per tal que coneguin la situació i els objectius del procés català, i mostrin el seu suport i comprensió per part de la comunitat internacional".
Mas també ha volgut explicar que durant la conferència de presidents celebrada aquest dimarts a Madrid, ningú no va fer cap mena de comentari al procès català engegat ni a la seva situació. Això sí,  ha recordat que així com molts presidents autonòmics tenen la "unitat nacional espanyola com objectiu vital, com un concepte sagrat", cosa que ell "no comparteix".
http://www.naciodigital.cat/noticia/47409/mas/vol/enllestir/legislatura/cal/amb/empara/internacional 
 
 
Mas avisa: si es tomba el referèndum, el Govern acudirà a les lleis internacionals
El President ha corroborat que el Govern que surti de les properes eleccions convocarà una consulta sobre la independència i que, si el marc legal espanyol no l'accepta, es recorrerà a d'altres. 
Font: ACN. Mas ha alertat que l'Estat no pot donar l'esquena a la voluntat popular de Catalunya. Aquesta setmana el President ha alertat que una negativa a la consulta per l'autodeterminació de Catalunya no serà un punt i final sinó que, més enllà del marc legal espanyol, es recorrerà a les lleis europees i internacionals.

"Cal deixar clar que les lleis espanyols no són les úniques i que existeix el marc internacional", ha remarcat Mas. El president de la Generalitat ha corroborat que després de les eleccions del proper 25-N el Govern que hi surti convocarà un referèndum sobre la independència de Catalunya i ha avisat Madrid: "Catalunya és perfectament viable econòmicament. Catalunya hauria de ser dins d'Europa i dins l'euro, i amb ponts amb l'Estat espanyol".
http://www.tribuna.cat/noticies//mas-avisa-el-govern-acudira-a-les-lleis-internacionals-03-10-2012.html 
 
 
Mas-Colell defensa que es faci el referèndum 'com més aviat millor'
Mas veu 'perfectament viable' la Catalunya independent · 'Produïm el mateix que Portugal amb 7,5 milions d'habitants', destaca el president


El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha defensat la necessitat d'arribar 'com més aviat millor' a la situació política que permeti celebrar amb 'normalitat' una consulta a Catalunya sobre l'estat propi. Mas-Colell ha afegit que el govern espanyol hauria de fer com Canadà que va guanyar el referèndum de Quebec 'sense insultar els quebequesos sinó protegint les seves inversions i infraestructures com s'hauria de fer, per exemple, amb el corredor del mediterrani'. El conseller ho ha explicat en una conferència amb empresaris del Círculo Ecuestre que en el torn de preguntes han manifestat la seva 'intranquil·litat' per l'escenari polític actual.
Mas veu 'perfectament viable' la Catalunya independent
Per la seva banda, Artur Mas ha remarcat avui que una Catalunya independent és 'perfectament viable' econòmicament. 'Produïm el mateix que Portugal, que té deu milions d'habitants, amb set milions i mig. Tenim una economia equivalent a la de països relativament petits d'Europa. I, a més, tenim una grandíssima capacitat d'obrir-nos a l'exterior, amb empreses amb inversions a fora, amb la força del turisme, amb inversió estrangera…', ha declarat (vídeo). I ha defensat que es pugui convocar el referèndum dins dels pròxims quatre anys.
Ho ha explicat així: 'És fonamental que en la legislatura vinent els catalans exerceixin el dret de decidir el seu futur. I en l'horitzó hi ha de caber l'estat propi per Catalunya. No podem renunciar a formular el futur en termes d'un estat propi dins la UE, amb ponts amb l'estat espanyol i amb altres estats europeus'.
I ha afegit: 'Haurem de contactar amb governs d'Europa i del món per preparar el referèndum', preveient una negativa de l'estat espanyol ha acceptar de negociar les condicions de la consulta.
D'una altra banda, Mas s'ha tornat a queixar qeu els governs autonòmics carreguin el pes de la reducció del dèficit, i que hi hagi de fer en educació, sanitat i serveis socials. I ha demanat que l'objectiu de dèficit de l'any vinent es situï en l'1,5%, i no pas el 0,7%.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044779/20121003/mas-colell-defensa-faci-referendum-aviat-millor.html
 
 
Mas, en anglès
"Catalunya needs to decide its own future"


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha respost en anglès una pregunta sobre la independència que li ha formulat un periodista holandès durant la roda de premsa al Palau de la Generalitat per valorar la Conferència de Presidents celebrada a Madrid. "Catalunya ha de decidir el seu futur", li ha manifestat el cap del Govern.
Durant la resposta, Mas ha explicat que "les lleis espanyoles no són les úniques lleis. També existeixen les lleis catalanes i les lleis europees. Nosaltres volem fer les coses ajustant-nos a les lleis".
En aquest sentit, ha apuntat que "durant la pròxima legislatura volem preguntar al Govern espanyol si autoritza la celebració d'un referèndum a Catalunya però, si la resposta és 'no' aplicarem les lleis catalanes o europees".
Finalment, el president de la Generalitat ha afegit que si no s'autoritza la consulta "podem anar al marc internacional a demanar la comprensió que Catalunya necessita" perquè "Catalunya ha de decidir el seu futur", ha conclòs.
 
Mas avisa que si l'Estat diu no al referèndum acudiran a les lleis internacionals
El president de la Generalitat desitja que la consulta sobre l'autodeterminació tingui cabuda dins del marc legal espanyol però recorda que “n'hi ha d'altres”
Afirma que Catalunya és “perfectament viable econòmicament”
REDACCIÓ

El president de la Generalitat ha respost així a la pregunta d'un mitjà estranger. Ha estat llavors quan Mas ha assegurat que pel tema del pacte fiscal ha estat en contacte amb diferents governs europeus i que, després de les eleccions hi tornarà a contactar per explicar l'objectiu de convocar una “consulta sobre si Catalunya ha de convertir-se en un estat de la Unió Europea”.


El president de la Generalitat, Artur Mas Foto: ACN.
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha assegurat que el primer que farà el govern que surti de les eleccions del 25-N el primer que farà serà convocar una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya. Si la resposta de l'Estat és “no”, Mas ha recordat que a part del marc legal espanyol existeix l'europeu i l'internacional. “Cal deixar clar que les lleis espanyols no són les úniques i que existeix el marc internacional”, ha remarcant afegint que, desitja que la consulta es pugui fer dins del marc legal espanyol però, ha recordat, “no és l'únic”.
Mas també ha insistit que ell és dels que pensa que “Catalunya és perfectament viable econòmicament” i ha reiterat que durant la pròxima legislatura els catalans han de poder decidir lliurament el seu futur i en l'horitzó del dret a decidir hi ha de caber un estat propi per a Catalunya. “Catalunya no hi pot renunciar”, ha afirmat, tot remarcat que l'estat propi per a Catalunya hauria de ser dins d'Europa i dins l'euro i “amb ponts amb l'Estat espanyol”.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/581238-mas-avisa-que-si-lestat-diu-no-al-referendum-acudiran-a-les-lleis-internacionals.html 
 
Mas admet a la tv britànica que si Espanya diu 'no' acudirà a la legalitat internacional
El president de la Generalitat afirma que “Catalunya seria viable econòmicament si fos independent”


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat avui, en una roda de premsa al palau plena de mitjans internacionals, que “Catalunya seria viable econòmicament si fos independentment”. “Catalunya, amb 7 milions d’habitants, produeix pràcticament igual que Portugal, que té 10 milions. Són 200.000 milions d’euros anuals, i la nostra economia a més és molt oberta”, ha argumentat.
Un corresponsal de la televisió britànica ITV li ha preguntat què succeirà si el govern espanyol s'oposa a celebrar el referèndum sobre l'Estat propi. També en anglès, Mas ha precisat que el primer que farà la propera legislatura és plantejar a Madrid la convocatòria de la consulta.
També ha deixat clar davant els mitjans internacionals que si Catalunya rep per part del govern espanyol un ‘no’ o intenta impedir-la, l’executiu català “acudirà a la legalitat internacional”. I ha explicat a la premsa estrangera que, efectivament, la pregunta serà sobre si Catalunya vol ser un nou Estat de la UE.
Mas valora la Conferència de Presidents
El procés sobiranista de Catalunya, però, no va ser ahir, per expressa voluntat de Mas, ni tractat ni comentat a la Conferència de Presidents Autonòmics celebrada al Senat, ja que segons el propi president hauria estat “una irresponsabilitat” desdibuixar “la imatge de responsabilitat” que volia donar l’Estat a Europa i als mercats econòmics i que, ara per ara, també interessa a Catalunya.
El mandatari català ha explicat específicament de la trobada que, també voluntàriament, ell es va quedar “al marge del debat de la reforma del sistema de finançament autonòmic” perquè ‘el cafè per a tots’ ja no és una aposta que interessi a Catalunya.
En canvi, el president sí que va intentar liderar la queixa respecte la distribució del dèficit fiscal entre les comunitats autònomes i l’Estat, que ha qualificat d’“injusta, deslleial i irreal”, perquè condemna els governs autonòmics a fer retallades en sanitat, educació i serveis socials. En aquests moments del 4,5% del dèficit permès per Europa, 3,8% el podrà fer l’Estat i només un 0,7% les autonomies.
Topada amb la Vicepresidenta del Govern
El president de la Generalitat ha tret importància sobre les imatges que ahir van captar les càmeres de televisió just a l’ini de la Conferència de Presidents: “una discussió educadíssima” entre Mas, segons ell mateix l'ha definida, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria. “Em vaig trobar sobre la taula una declaració prèvia que no m’esperava i que no em va agradar i això es va notar”, ha explicat el president de la Generalitat.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/mas_valoracio_conferencia_presidents_89266.php
 
 
Mas veu 'perfectament viable' la Catalunya independent
'Produïm el mateix que Portugal amb 7,5 milions d'habitants', destaca el president, que remarca la necessitat que els catalans decideixen si volen un estat propi
Artur Mas ha remarcat avui que una Catalunya independent és 'perfectament viable' econòmicament. 'Produïm el mateix que Portugal, que té deu milions d'habitants, amb set milions i mig. Tenim una economia equivalent a la de països relativament petits d'Europa. I, a més, tenim una grandíssima capacitat d'obrir-nos a l'exterior, amb empreses amb inversions a fora, amb la força del turisme, amb inversió estrangera…', ha declarat (vídeo). I ha defensat que es pugui convocar el referèndum dins dels pròxims quatre anys.
Ho ha explicat així: 'És fonamental que en la legislatura vinent els catalans exerceixin el dret de decidir el seu futur. I en l'horitzó hi ha de caber l'estat propi per Catalunya. No podem renunciar a formular el futur en termes d'un estat propi dins la UE, amb ponts amb l'estat espanyol i amb altres estats europeus'.
I ha afegit: 'Haurem de contactar amb governs d'Europa i del món per preparar el referèndum', preveient una negativa de l'estat espanyol ha acceptar de negociar les condicions de la consulta.
D'una altra banda, Mas s'ha tornat a queixar qeu els governs autonòmics carreguin el pes de la reducció del dèficit, i que hi hagi de fer en educació, sanitat i serveis socials. I ha demanat que l'objectiu de dèficit de l'any vinent es situï en l'1,5%, i no pas el 0,7%.
 
La UE acceptaria una Catalunya independent
Ramon Tremosa (Eurodiputat i doctor en Economia) Article / 13 de setembre de 2012


Vista la gran manifestació de Barcelona de l’onze de setembre amb una demanda prou explícita d’independència, es multipliquen les preguntes sobre si la Unió Europea acceptaria una Catalunya independent.
Si aquest procés complís uns requisits democràtics bàsics (àmplia, cívica i pacífica majoria expressada per mitjà d’una majoria al Parlament de Catalunya i/o un referèndum posterior), no tinc cap dubte que Catalunya seria ràpidament reconeguda per la majoria dels estats de la UE malgrat totes les pressions espanyoles. Si la UE ha reconegut Kosovo, encara més fàcilment i ràpidament reconeixeria Catalunya.
El març d’aquest any el Parlament Europeu va votar per àmplia majoria autoritzar la Comissió Europea a obrir negociacions amb Kosovo de cara a la seva incorporació futura a la UE. La pressió diplomàtica espanyola per aconseguir el vot contrari dels eurodiputats va ser intensa, i tant PP com PSOE van fer un mateix discurs en el debat del plenari pertinent: «Kosovo és un estat que podria emparar el tràfic d’armes, de drogues, de menors...» i tots els mals que vulgueu imaginar i per això no havia d’entrar a la UE. Els diputats anglesos i alemanys, en canvi, van dir que Kosovo deixaria de ser totes aquestes coses a mesura que s’anés integrant comercialment a la UE i a poc a poc anés adquirint els seus hàbits democràtics.
Kosovo espanta molt Espanya pel precedent que crea a la UE, perquè la seva independència va ser proclamada unilateralment des del seu parlament regional, sense negociació amb una Sèrbia que no volia negociar res. De fet, molts diputats alemanys i anglesos van preguntar al president espanyol Zapatero, el gener i el juliol de 2010 (obertura i tancament de la presidència semestral de la UE), quan Espanya reconeixeria Kosovo i «deixaria de ser membre del club dels països que encara no l’han reconegut». ZP es va fer, un cop més, l’orni sobre aquest punt tan sensible de qualitat democràtica per a una gran majoria d’europeus. La votació esmentada al Parlament Europeu al març sobre Kosovo, per cert, es va guanyar àmpliament per 522 vots a favor i només 110 vots en contra, així com també l’esmena que instava els tres països de la UE-27 que encara no ho han fet a reconèixer ràpidament Kosovo.
No tinc cap dubte que el debat sobre la independència de Catalunya és molt més sentimental que racional. Les quatre mil multinacionals que hi ha a Catalunya saben molt bé que si aquest fos un país normal (corredor mediterrani, gestió local eficient de ports, aeroports i trens, pagament puntual de factures, mercat laboral i energètic eficients, estabilitat jurídica de les inversions...) podrien multiplicar els seus tràfics i beneficis. Aquestes quatre mil multinacionals, el dia després que el Parlament català votés a favor de la independència, seguirien enviant els seus camions, vaixells i trens amunt i avall com si res. No hi ha res racional a discutir sobre aquest punt.
Vist des de Brussel•les cal dir que són molt poc consistents les amenaces d’expulsió de l’euro i de la UE si Catalunya proclamés unilateralment la seva independència, amenaces recurrents que es fan des de Madrid: si hi
ha algun país que corre perill que el facin fora de l’euro és aquesta Espanya centralista, jacobina i ineficient, incapaç de canviar el seu xip aïllacionista secular i d’adaptar-se a un món obert i globalitzat com és el del segle XXI. Les quatre mil multinacionals a Catalunya per interès propi no deixarien que Catalunya fos expulsada de l’euro i afavoririen que es produís ràpidament l’ampliació interior que ja està considerada i estudiada a la UE per si Escòcia acaba votant que si a la independència.
Com va dir un dels governadors anglesos de Menorca al segle XVIII, «els castellans són arrogants, intolerants i el que és pitjor: no tenen ni una sola bona idea». Com n’és de llastimosament actual aquesta frase el 2012!! Catalunya, en canvi, és vista per moltíssima gent amb qui jo he tractat a la UE com aquell país mediterrani mig nòrdic, industrial, exportador i creatiu, que és un model a seguir per a molts altres països i regions PIGS del sud del continent. Que la por madrilenya no qualli entre nosaltres i que nosaltres decidim entre nosaltres el que més ens convé: Europea encara és avui un lloc on la llibertat i la democràcia són els pilars i els valors fonamentals de l’acció política. 
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044705/20121003/mas-veu-perfectament-viable-catalunya-independent.html