RECULL DE PREMSA ANC - 2-3 OCTUBRE 2012
Secretariat Nacional de l'ANC - Comunicació
L'ANC fa una crida a omplir el Camp Nou d'estelades en el Barça-Madrid
L'entitat demana als espectadors que cridin a favor de la independència a partir del minut 17 amb 14 segons
Considera que és “una gran ocasió per fer visible la voluntat majoritària dels catalans”
01/10/12 18:18 - BARCELONA - ACN
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida a omplir d'estelades tots els estadis i pavellons del país el proper cap de setmana i a cridar a favor de la independència a partir del simbòlic minut 17 amb 14 segons. El plat fort serà el partit que disputaran diumenge 7 d'octubre al Camp Nou el F.C. Barcelona i el Reial Madrid. “Una gran ocasió per fer visible la voluntat majoritària dels catalans d'assolir un estat independent”, es pot llegir a la convocatòria.
El lema escollit per l'ANC és “tots els camps són un clam per la independència”, amb clares referències a l'himne del Barça. Després de l'Onze de Setembre, al Camp Nou ja s'han pogut escoltar crits a favor de la independència en diverses ocasions.
Què cal fer per votar el 25 de novembre
L'agrupació de l'ANC de Nova York activa una web que fa molt entenedor el procés de vot, especialment des de l'estranger
El 25 de novembre hi haurà eleccions per a renovar el Parlament de Catalunya, i podran participar-hi tots els catalans amb dret de vot. Ara, no tothom qui voldrà votar serà aquell dia a prop del col·legi electoral que li correspongui. Per això l'agrupació de l'Assemblea Nacional Catalana de Nova York ha activat Vota.cat, una web que fa molt entenedor, sobretot als qui resideixen a l'estranger, el procés que cal seguir per a poder votar en aquestes eleccions.
Els catalans residents a l'estranger que han preparat la web expliquen que l'han desenvolupada després de constatar, durant molts anys, la complexitat dels procediments electorals, 'sovint no exempts de greus incidències': terminis que passen per alt, informació que no arriba a temps al consolat, informació redactada amb formalismes innecessaris... 'Creiem que hi ha qui es pot beneficiar de tenir aquesta informació d'una manera més clara', diuen.
La informació de la pàgina, avisen, és orientativa i explica a l'usuari, responent unes quantes preguntes, quins són els procediments que cal seguir per a poder exercir el dret de vot, tant si hom viu a l'estranger com si el dia de les eleccions és fora del seu municipi.
Calendari electoral
Dimarts va entrar en vigor el decret de convocatòria de les eleccions del 25 de novembre, que posa fi a la legislatura i obre el calendari electoral.
Fins el 15 de novembre hi ha temps per a sol·licitar el vot per correu. Els electors que resideixen a l'estranger, o s'hi troben temporalment, poden sol·licitar el vot fins el 27 d'octubre; la documentació relativa al vot dels discapacitats visuals es pot sol·licitar fins el 29 d'octubre.
Del 8 d'octubre al 15 es pot consultar el cens i, si escau, presentar reclamacions.
El 24 d'octubre es publicaran al DOGC les candidatures presentades, i el dia 30 s'hi publicaran les candidatures proclamades. Del 27 al 31 d'octubre es formaran les meses electorals.
La campanya electoral començarà el 9 de novembre i s'acabarà el dia 23. L'endemà, 24, serà jornada de reflexió. L'escrutini general es farà entre el 28 de novembre i l'1 de desembre, i del 2 de desembre al dia 10 es proclamaran els candidats electes.
La campanya contra Vidal-Quadras s'internacionalitza
La carta ha estat vista des de 90 països diferents - Help Catalonia informarà del cas a nivell mundial
La gravetat de les declaracions antidemocràtiques del vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, i l'èxit de les accions de denúncia han propiciat la posada en marxa d'una segona fase de la campanya que consistirà en la internacionalització de l'escàndol.
Help Catalonia, entitat que des de fa gairebé dos anys treballa per internacionalitzar i guanyar adhesions internacionals al procés català, enviarà un escrit a més de 80 mitjans de tot el món presentant el cas i destacant que sigui un càrrec europeu el que proposi una intervenció militar a Catalunya i la suspensió de l'autonomia.
Segons ha avançat l'entitat a Llibertat.cat, la nota inclou les declaracions de Vidal-Quadras i informa de les desenes de milers de cartes que els catalans han enviat al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, demanant-li que prengui "les accions disciplinàries apropiades" contra l'exdirigent del PP per unes declaracions que "són clarament d’una persona que no accepta el sistema democràtic i recorden perillosament el règim militar feixista de la dictadura de Franco".
A més, Help Catalonia ha tramès als mitjans un vídeo amb les declaracions de Vidal-Quadras subtitulades a l'anglès.
L'entitat s'ha coordinat amb l'ANC per proposar i aconseguir l'enviament massiu de cartes a Schulz. Una campanya que en quatre dies ha rebut 85.000 visites del web de l'ANC i prop d'11.000 des de la pàgina de Help Catalonia, segons han explicat aquestes entitats a Llibertat.cat.
Carta vista des de 90 països
De la seva banda, l'ANC ha informat que la carta ha estat visitada des de 90 països dels 5 continents. D'aquesta manera, afirma s'ha aconseguit "la internacionalització de la protesta catalana contra les crides a la militarització del procés cap a l’estat propi de Catalunya".
Paral·lelament, el Col·lectiu Emma s'ha sumat als milers de catalans i ha elaborat una carta dirigida a Schulz i signada pels eurodiputats catalans Raül Romeda i Ramon Tremosa i també per l'exeurodiputat Oriol Junqueras.
Cristians per la independència a tv3
l'enllaç correcte és aquest: http://www.tv3.cat/
(Dispenseu l'error)
Jutgen el veí de Vilajuïga vexat per la Guàrdia Civil per parlar en català
Els agents van denunciar Colls per faltes de desobediència i resistència a l'autoritat i aquest va denunciar la Guàrdia Civil per vulneració dels seus drets lingüístic
Simó Colls, el pagès de Vilajuïga (Alt Empordà) que el passat mes de maig va ser vexat per dos agents de la Guàrdia Civil per negar-se a parlar en castellà serà jutjat aquest dimecres a dos quarts d'onze del matí a Figueres.
Serà un judici amb denúncies creuades, ja que els agents van denunciar Colls per faltes de desobediència i resistència a l'autoritat i aquest va denunciar la Guàrdia Civil per vulneració dels seus drets lingüístics.
La Plataforma per la Llengua, que exerceix la defensa de Colls, considera el cas "una flagrant vulneració de la legalitat vigent" i recorda que "l'ordenament jurídic actual estableix el dret dels ciutadans d'adreçar-se en la llengua oficial que s'escullin davant els agents públics".
La vista del judici es va celebrar el passat 4 de juliol al Jutjat d'instrucció número 7 de Figueres i va ser suspès per la jutgessa després que el fiscal acceptés el recurs de la defensa contra l'arxivament de la denúncia de l'empordanès, en considerar que els fets denunciats podien ser punibles. Per tant, en el judici d'aquest dimecres Colls serà part denunciant i denunciada.
Un control rutinari que va acabar acabar amb vexacions verbals i físiques
Els fets jutjats es remunten al 30 de maig quan Simó Colls va ser aturat per un control rutinari de la Guàrdia Civil en una rotonda del municipi de Vilajuïga. Durant l'escorcoll, els agents van exigir-li que es dirigís a ells en llengua castellana, però el ciutadà empordanès es va negar a renunciar als seus drets lingüístics reconeguts en la legislació legal vigent.
Els agents van reaccionar vexant verbalment i físicament a Colls i, posteriorment, van denunciar la víctima per una suposada falta de desobediència i per resistència a l'autoritat. L'home, per la seva banda, també va denunciar les vexacions rebudes a la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Roses.
No és un cas aïllat
Paral·lelament, la Plataforma per la Llengua ha posat el cas en mans de l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de diversos eurodiputats catalans s'ha formulat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea demanant un posicionament clar d'aquesta institució envers les agressions sofertes per diversos ciutadans que usen el català davant les forces de seguretat de l'Estat.
L'ONG del català expressa "la seva profunda preocupació" per la proliferació de casos de vexacions i vulneracions dels drets civils i lingüístics dels ciutadans perpetrats per les forces de seguretat de l'estat espanyol.
L'entitat fa una crida a tots els ciutadans que hagin vist vulnerats els seus drets lingüístics i civils a que ho posin en coneixement de l'entitat.
Endavant (OSAN) publica un document on analitza l'ANC
Conclou que "tant el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l'ANC entren en contradicció amb postulats essencials de l'esquerra independentista"
Endavant (OSAN) ha elaborat un document on analitza l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i en sotmet a crítica "les propostes polítiques que es desprenen dels postulats orgànics de l'ANC i també als postulats ideològics del post autonomisme".
El document, consultable en línia, conclou que "tant el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l'ANC entren en contradicció amb postulats essencials de l'esquerra independentista".
L'organització assenyala que "un dels conceptes més utilitzats pels partidaris de treballar al si de l'ANC ha estat el de la lluita ideològica", és a dir, "intervenir en organitzacions àmplies, amb gent oposada ideològicament per tal de confrontar idees i guanyar partidaris entre els indecisos".
Tot amb tot, per a Endavant (OSAN) en el cas de l'ANC la lluita ideològica no és vàlida perquè la "redueix al si d'una estructura que orgànicament rema en el sentit contrari al nostre".
Per a l'organització, "la principal acció de lluita ideològica de l'esquerra independentista ha estat la convocatòria pròpia de l'Onze de Setembre" que serveix per "prevenir-nos davant discursos acrítics que acaben confluint cap als interessos de CiU".
"Els resultats del treball dins l'ANC han resultat estèrils"
En canvi, "els resultats del treball dins l'ANC de cara a posar en valor els principis de l'esquerra independentista han resultat estèrils", assegura.
Tot amb tot, veu "comprensible" l'aposta de treball amb l'ANC "en determinades conjuntures locals" perquè "restar al marge de la dinàmica local de l'ANC és vist com a absolutament incomprensible per bona part de l'entorn de l'esquerra independentista". Ara bé, fer-ho a nivell nacinal "suposaria subordinar l'estratègia política de l'EI a la de l'ANC", remarca.
Endavant (OSAN), que considera que un dels eixos centrals de l'ANC és "la creença que sense CiU no hi ha independència", critica que l'assemblea simplifica el context socioecònomic, té el nou estat com un instrument neutre, no té en compte la realitat dels Països Catalans i que fixa el marc de la Unió Europea com l'única opció.
Els mossos i la policia espanyola deixen clara la seva fidelitat en cas de conflicte
La delegada del govern espanyol amenaça la Generalitat amb la policia espanyola · I els mossos recorden que deuen fidelitat a la Generalitat i els fets de la República
El 14 d'octubre farà vuitanta anys que el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ordenar el desplegament dels Mossos d'Esquadra per tot el territori català. La guerra del 36-39 va frustrar aquest primer intent de reconstituir l'històric cos de policia, sorgit durant la Guerra del Francès per a protegir els ciutadans. I el portaveu dels mossos, Joan Miquel Capell, va recordar ahir que, quan va esclatar el conflicte amb Espanya, la policia catalana va ser fidel al president i a la Generalitat.
Una exposició commemora al Palau Robert de Barcelona aquesta data.
La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, va dir justament ahir, en un acte amb els policies espanyols que encara hi ha a Catalunya, que eren la força que caldria per a imposar la constitució espanyola, si el govern de la Generalitat feia un referèndum o declarava la independència.
Ara, el conseller d'Interior, Felip Puig, no va voler opinar sobre les declaracions de Llanos de Luna; solament va dir que la delegada era del PP i que les seves opinions 'devien ser coincidents' amb les del vice-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras. Però abans d'inaugurar l'exposició dels mossos va recordar que la policia catalana estava al servei del país i que una de les estructures d'estat que desitjava la majoria dels catalans.
Jordi Pujol: “El procés cap a l’Estat propi ha de ser curt”
L’expresident assegura que una Catalunya independent no li fa "por"
Sembla que l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ara també té pressa. En una conferència al Centre de recerca en Economia Industrial i Economia Pública de la URV a Reus, Pujol ha assegurat avui que el “procés cap a l’Estat propi ha de ser curt”, però s’ha de fer de manera "ben negociada i ben plantejada".
A més, Pujol ha manifestat que no li fa "por" una Catalunya independent, perquè creu que si el país segueix com fins ara, serà "inviable" i estarà condemnat "al declivi". Pujol ha reconegut que el procés cap a l'estat propi pot comportar algun moment de "trasbals" i també algunes repercussions econòmiques.
Segons l'expresident, la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent és "innegable" i troba "lògic" que cada cop més catalans s'inclinin per la independència, davant "l'ofec econòmic i social" de l'Estat espanyol, per això el procés no pot aturar-se.
Cimera independentista
Esquerra convoca demà una trobada amb Solidaritat, Reagrupament, les CUP i Laporta per intentar teixir una entesa electoral que s'albira complicada
També es vol aprofitar la reunió per buscar sintonies amb vista al futur
L'esperança és l'últim que es perd i aquest tòpic es pot aplicar a l'intent de bastir una candidatura independentista per les eleccions catalanes. A hores d'ara és una via remota, gairebé una quimera, com diria el rei espanyol, però les formacions volen exhaurir totes les opcions.
Amb aquest context de fons, ERC ha convocat per demà una cimera entre tots aquests partits. Fins ara hi ha hagut contactes discrets i multilaterals entre les diferents parts per separat, però ara els republicans demanen que tots els actors s'asseguin a la mateixa taula: ERC, Solidaritat, Reagrupament, les CUP i Joan Laporta. Els d'Oriol Junqueras volen palpar de primera mà quin és l'ambient que es respira per intentar teixir la coalició pel 25-N.
Però també es planteja el repte d'explorar vies d'entesa amb vista al futur si, com tot fa preveure, no fructifica l'aliança per a aquests comicis. Es vol enterrar la destral de guerra que molts cops apareix dins del món sobiranista i començar a caminar plegats.
Si s'aconseguís conjuminar la hipotètica coalició, fonts de les formacions implicades vaticinen que es podrien convertir en la segona força i superar el PSC. Fins i tot hi hauria la possibilitat de concórrer junts a les urnes i després formar grups parlamentaris diferents.
Ara per ara, una de les posicions més separades és la d'ERC i SI. Els republicans, com va avançar ahir aquest diari, consideren que un pas enrere d'Alfons López Tena i Uriel Bertran podria facilitar l'acord, cosa que els solidaris veuen inviable. Per la seva part, SI ha rebut amb recel l'opa d'Oriol Junqueras cap als catalanistes del PSC.
Al marge d'aquestes negociacions, els partits ja preparen les llistes. ERC no descarta que la secretària general, Marta Rovira, vagi a la candidatura, mentre que la número tres de SI podria ser Núria Cadenes o Isabel-Clara Simó.
El Dr. Pere i Mr. Hyde
Salvador Cot
Pere Navarro haurà estat deu anys al capdavant de la quarta ciutat de Catalunya, però a Terrassa ningú no parla de navarrisme, un fet que demostra un tarannà dialogant i relativament poc sectari. Fins no fa gaire, el perfil de Navarro era tan poc controvertible que la majoria dels que hi tractaven s'hi referien com "el Pere", adversaris inclosos. L'encara alcalde de Terrassa és una persona de tracte cordial que ha comès pocs errors en la gestió de l'ajuntament i que hauria pogut acabar el mandat de forma tan còmoda com sigui possible en una ciutat de més de dos-cents mil habitants massacrada per l'esclat de la bombolla immobiliària.
Però Navarro ha decidit jugar-se-la. Primer, al capdavant d'un partit que fa aigües per tot arreu, on la disciplina de l'antic aparell ja no és suficient per assegurar una cohesió que es compactava amb el ciment dels càrrecs institucionals. I ara sabem que també serà el principal contrincant d'Artur Mas, un president que magnetitza la totalitat del catalanisme social.
Tot plegat té una dimensió políticament tràgica. Pere Navarro lidera un partit enfonsat en el desastre demoscòpic i amb una organització precària. A més, ha hagut d'adquirir un perfil agressiu, marcant distàncies amb el sobiranisme i expulsant uns quants companys de partit de les institucions i les llistes. El Pere que havia governat plàcidament amb ERC s'ha convertit en el Navarro que entra en combat amb les armes de Ferraz. L'alcalde amable es transforma en unionista dur.
Pere Navarro s'aboca al precipici per un sentit del deure que l'honora. Però per una causa que el pot deshonrar.
editorial
Ens trobem davant uns moments històrics i transcendentals per el futur del nostre país, la independència ha guanyat la centralitat política i això ha agafat a contrapeu a moltes forces polítiques. Mentre que al centre dreta, el sobiranisme de CiU té la hegemonia davant un PP escorat cap a la seva radicalitat nacional espanyola, a l’esquerra, el domini ha estat fins ara pel PSC, recordem però que al inici de la transició, l’històric PSUC va perdre l’oportunitat de ser-ho.
La renuncia del PSC a l’eix nacional i la seva decisió de defensar un federalisme que no vol ningú -ni a Espanya, ni entre els seus votants- obre la porta a un fet històric i de vital importància per un país on els seus ciutadans han iniciat un procés de transició nacional sense retorn cap a l’estat propi. Ara és possible que el partit majoritari al centre esquerra sigui l’esquerra nacional i independentista, que seria la confirmació de la normalització política del país.
Amb candidatura unitària o no de l’anomenada “coalició impossible”, l’esquerra nacional no pot perdre l’oportunitat històrica de convertir-se en segona força política al Parlament de Catalunya, i per primera vegada superar els socialistes catalans. Aquesta fita històrica seria la màxima garantia de que el president Mas i CiU no defallirà davant les previsibles pressions dels lobbys de poder.
ERC ha convocat aquest dijous a SI, Reagrupament, DC i la CUP per intentar la coalició que segurament garantiria la segona força al Parlament de Catalunya, però passi el que passi no es pot perdre l’oportunitat real de que per primera vegada, la primera força política del centre esquerra a Catalunya, sigui independentista. Seria la normalitat política d’un país que vol ser lliure, per primer cop el primer partit del centre dreta i el del centre esquerra tindran com objectiu de país aconseguir l’estat propi. Aleshores si que com deia Guardiola, serem imparables.
La renuncia del PSC a l’eix nacional i la seva decisió de defensar un federalisme que no vol ningú -ni a Espanya, ni entre els seus votants- obre la porta a un fet històric i de vital importància per un país on els seus ciutadans han iniciat un procés de transició nacional sense retorn cap a l’estat propi. Ara és possible que el partit majoritari al centre esquerra sigui l’esquerra nacional i independentista, que seria la confirmació de la normalització política del país.
Amb candidatura unitària o no de l’anomenada “coalició impossible”, l’esquerra nacional no pot perdre l’oportunitat històrica de convertir-se en segona força política al Parlament de Catalunya, i per primera vegada superar els socialistes catalans. Aquesta fita històrica seria la màxima garantia de que el president Mas i CiU no defallirà davant les previsibles pressions dels lobbys de poder.
ERC ha convocat aquest dijous a SI, Reagrupament, DC i la CUP per intentar la coalició que segurament garantiria la segona força al Parlament de Catalunya, però passi el que passi no es pot perdre l’oportunitat real de que per primera vegada, la primera força política del centre esquerra a Catalunya, sigui independentista. Seria la normalitat política d’un país que vol ser lliure, per primer cop el primer partit del centre dreta i el del centre esquerra tindran com objectiu de país aconseguir l’estat propi. Aleshores si que com deia Guardiola, serem imparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada