Notes de premsa
Forcadell: 'No s'ha de dilatar el calendari de la independència'
Mas rep una delegació de l'ANC, organitzadora de la històrica manifestació independentista
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquest migdia una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) encapçalada per la seva presidenta, Carme Forcadell, i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) al Palau de la Generalitat. Durant la reunió, l'ANC ha expressat a Mas la necessitat de 'fer junts aquest projecte: govern, ajuntaments i societat civil', segons que ha explicat Forcadell després de la reunió. 'També tenim clar que el procés no es pot dilatar gaire en el temps. Per això creiem que hem de començar a pensar en calendaris'.
'Hem començat a treballar per obtenir la majoria social i arribar a totes aquelles persones encara indecises, que ho poden ser si els expliquem el projecte, perquè la independència és un mitjà per tenir un país més just, pròsper i solidari', ha dit Forcadell, per qui 'ara toca fer aquesta feina: la d'ampliar la majoria social perquè el referèndum sigui una contesta aclaparadora a favor del sí'.
L'ANC ha fet saber a Mas que 'la independència és irrenunciable i que cap pacte fiscal' els faria 'dissuadir'. També li han defensat que les properes eleccions al parlament siguin unes eleccions plebiscitàries: 'que el parlament que en surti sigui el que porti a la independència d'aquest país'.
Homs: 'El govern espanyol continua dormint a la palla'
Per la seva banda, el portaveu del govern, Francesc Homs, ha explicat que el president havia analitzat i incorporat el sentir d'aquest Onze de Setembre i el plantejament de l'ANC i ha constat que 'tot plegat va agafant una velocitat més intensa'. Homs també s'ha referit a la reacció d'alguns membres del govern espanyol: 'La sensació que ens enduem és que continuen no volent escoltar; i un govern espanyol que s'entesta a no voler escoltar té tots els números per equivocar-se en les decisions que prengui'.
En aquest sentit, ha posat de rellevància com la comunitat internacional 's'ha fixat en el procés que va il·lustrar-se dimarts passat, se n'ha fet ressò, ho ha analitzat, ha fet propostes, articles, ha generat opinió…', i en canvi, 'el govern espanyol continua dormint a la palla'. Aquesta és la sensació, diu, que dóna les declaracions d'alguns dirigents espanyols.
En un comunicat publicat dimecres, l'ANC destaca que la manifestació independentista d'aquest Onze de Setembre 'marca un punt de no-retorn en el procés d’emancipació català perquè és la més gran mobilització de la història del país sota un lema inequívocament independentista'.
'Que més del 20% de la població de Catalunya hagi omplert Barcelona amb un clam nítid --el d'assolir la independència per a ser un nou estat--, sense que es produeixi cap incident ni cap detenció, és una mostra inequívoca de la maduresa dels catalans. Una prova clara que la societat catalana està preparada per a fer el pas.'
ANC: "Estarem al costat del president Mas si fa passos inequívocs cap a la independència"
Carme Forcadell, presidenta de l'entitat, es reuneix amb el cap de Govern durant una hora al Palau de la Generalitat i veu "positiva i cordial" la trobada
ORIOL MARCH
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, amb el president Artur Mas / PERE VIRGILI
Una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), promotora de la manifestació independentista que va aplegar un milió i mig de persones aquest dimarts a Barcelona, s'ha reunit aquest divendres amb el president Artur Mas al Palau de la Generalitat i li ha garantit el seu suport "sempre que faci passos inequívocs cap a la independència". "La reunió ha estat molt positiva i cordial, i li hem traslladat la necessitat d'establir calendaris", ha assegurat Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, a la sortida de la reunió.
Forcadell li ha parlat de la possibilitat de fer un referèndum independentista l'any 2014, però "el president entén que això ho ha de fer el poble". Mentrestant, l'ANC treballarà per construir una majoria social per la independència.
La presidenta de l'entitat li ha reclamat a Mas que les properes eleccions siguin "plebiscitàries". "El president ja està treballant perquè Catalunya sigui un nou estat d'Europa", ha sentenciat.
L'ANC diu a Mas que cal començar a pensar en un calendari cap a la independència
Forcadell avisa Mas que “cap pacte fiscal” farà dissuadir l'Assemblea Nacional Catalana d'aconseguir l'objectiu “irrenunciable” d'un estat propi i li demana “passos inequívocs”
Homs creu que el govern espanyol “continua sense voler escoltar i analitzar el que passa” després de la manifestació de la Diada
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha explicat aquest divendres que durant la reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que han mantingut aquest migdia i que s'ha allargat més d'una hora, li han traslladat la necessitat “de començar a pensar en el calendari” cap a la independència.
L'ANC també li ha traslladat al president que el seu objectiu “irrenunciable” és que Catalunya sigui un estat d'Europa i que cap pacte fiscal “ens en farà dissuadir”. En aquest sentit, Forcadell també ha explicat que l'Assemblea donarà suport al govern sempre que “faci els passos inequívocs cap a la independència”.
L'Assemblea també ha explicat que li ha demanat al president Mas que les pròximes eleccions siguin plebiscitàries i que el Parlament resultant sigui el que “porti a la independència d'aquest país”, segons ha explicat Forcadell.
En la compareixença del portaveu del govern, Francesc Homs, ha destacat que la manifestació de l'Onze de Setembre és “una punta de l'iceberg” i l'expressió del que s'ha anat coent. Sobre les declaracions que alguns dirigents del PP han fet en els últims dies criticant el discurs de Mas assumint el clam del poble català, Homs ha afirmat: “El govern espanyol continua sense voler escoltar ni analitzar el que passa. Té tots els números per equivocar-se després en les decisions a prendre”.
Mas i l'Assemblea es conjuren per assolir la independència
Quico Sallés
Una reunió de més d'una hora serveix per articular el camí de l'estat propi. "He vist el president iŀlusionat amb el procés", assegura Carmen Forcadell, presidenta de l'ANC
El president del Govern, Artur Mas, ha rebut la dirigent de l'ANC Carme Forcadell. Foto: Quico Sallés/Nació Digital
Més d'una hora de reunió entre el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el secretariat de l'Assemblea Ncional Catalana, amb la seva presidenta Carme Forcadell al capdavant, dos dies després de la manifestació, independentista, més important de la història. Una trobada, gens protocolària, amb la que les dues parts, el Govern i l'instrument que articula la societat civil independentista, s'han conjurat per assolir la independència. Comptat i debatut, Mas ha demanat a la tropa que no defalleixi ara que s'ha encetat el procès.
Segons Forcadell, el president Mas hauria demanat a l'ANC que "mantingui la iŀlusió generada" i miri d'ampliar la majoria indepedentista que ja existeix a través de les seves estructures territorials i sectorials. Una iŀlusió que Forcadell assegura haver vist en el president. De fet, l'ANC ha insistit que el "president Mas està a l'alçada de les circumstàncies i s'està comportant com un president que vol portar el poble cap a la independència". "He vist que s'està treballant per l'estat propi", ha sentenciat Forcadell que ha explicat el full de ruta de l'ANC amb referèndum inclòs per assolir la independència.
Sense entrar en detalls concrets, ni ser gaire concisos, Forcadell ha recordat que l'ANC preveia celebrar un referèndum el 2014, però "amb la velocitat que estan agafant les coses no descartem res". De fet, la cap de files de l'ANC veu immediates unes eleccions anticipades de caire "plebiscitàries" o que el referèndum sigui molt més aviat de les previsions fetes fins ara.
Per altra banda, el Govern s'ha mostrat en la mateixa línia que l'ANC. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha admès que l'executiu treballa amb "discreció" per l'estat propi i de "fa temps". I ha confirmat la coŀlaboració demanada a l'ANC per tal "d'unir esforços" i treballar amb l'objectiu de l'Estat propi.
Mas adverteix: "Això va del tot seriosament"
El president admet que per aconseguir l'Estat propi potser s'haurà de saltar la Constitució, i apunta que no necessàriament haurà de ser una República
"Això va seriosament". El president Artur Mas ha indicat aquest matí en una entrevista a ABCPuntoRadio, que l'aposta per l'Estat propi no té marxa enrera, i que la tirarà endavant. No és cap estratègia ni electoral ni tacticista. Mas ha insistit a un desconcertat Luis del Olmo que la gran manifestació independentista de la Diada s'ha de prendre seriosament, i ha repetit que en paràmetres espanyols equivaldria a una marxa de 9 milions de persones a Madrid. Per a Mas, això representa un canvi social profund.
Mas ha deixat clar en l'entrevista que potser en algun moment s'hauran de saltar els marges de la Constitució, i que ni amb el fet que hipotèticament el govern espanyol cedis el pacte fiscal o concert quedaria enterrada la reclamació de l'Estat propi.
Detalls del futur Estat
Del Olmo ha preguntat per detalls de com seria aquest Estat independent, i Mas ha donat amb prudència alguns ítems. "La Catalunya independent seria una república?", ha preguntat Del Olmo. "Doncs no hauria de ser necessàriament així, però això ja es veurà, un procés així no s'improvisa", ha conclòs el president, sense donar més detalls. De fet, de casuística n'hi ha molta i països independents com el Canadà o Austràlia no són República i tenen com a cap d'Estat la reina d'Anglaterra.
Mas ha donat per fet que la Catalunya independent no tindria exèrcit, sinó que participaria de les forces armades de la UE o de l'OTAN. I sobre el castellà, ha donat a entendre que tindria un tracte similar a l'actual, i ha tranquil·litzat en aquest aspecte Del Olmo. "Saber castellà és un patrimoni de primera línia, als catalans ens convé saber castellà", ha afirmat.
El president català ha insistit que la possible Catalunya independent no trencaria relacions amb Espanya, sinó que aquestes serien cordials i fluides. I ha recordat que el president del Barça, Sandro Rosell, proposa que l'equip segueixi competint a la LFP espanyola. Mas ha apuntat també que no té cap problema per fer servir la paraula 'independència', però ha admès que prefereix l'expressió Estat propi perquè els països "cada cop són més interdependents" al segle XXI.
Mas ha rebut aquest matí una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), encapçalada per Carme Forcadell, al palau de la Generalitat, moment que mostra la fotografia..A la sortida de la trobada, Forcadell s'ha mostrat molt satisfeta per la reacció que va tenir el president l'endemà de la Diada, i pel discurs que va fer ahir a Madrid en defensa de l'Estat propi.
Victòria Miró Actualitzat a les 16:55 h
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, afirma que treballaran per estendre la "majoria social" a favor de la independència amb els ulls posats a un possible referèndum el 2014. Per això, li han demanat al president que les pròximes eleccions al Parlament que hi hagi siguin plebiscitàries.
Victòria Miró Actualitzat a les 16:55 h 14/09/2012
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha demanat al president de la Generalitat que les pròximes eleccions que convoqui siguin plebiscitàries, per tal de deixar clar que el pròxim Parlament que en surti ha de ser el que proclami la independència de Catalunya i dugui a la formació d'un Estat propi. Després de la massiva manifestació que va recórrer el centre de Barcelona la tarda de la Diada en un clam a favor de la independència de Catalunya, Forcadell s'ha trobat amb el president Mas i li ha demanat "que mantingui la il·lusió", i "el mateix ens ha demanat ell a nosaltres", ha explicat ella en roda de premsa des del palau de la Generalitat.
Forcadell ha explicat que l'ANC li ha transmès a Mas que les pròximes eleccions han de tenir caràcter de plebiscit, i que "el president ens ha escoltat", encara que "no ens ha dit si hi està d'acord o no", segons ha reconegut.
Objectiu: "Estendre la majoria social"
Després d'aconseguir que la marxa verda fos un èxit, l'ANC ha explicat que a partir d'ara s'han marcat l'objectiu d"estendre la majoria social" a favor de la independència amb els ulls posats a la convocatòria d'un referèndum el 2014. En aquest sentit, Forcadell ha dit que li ha explicat a Mas que ells aposten per convocar un referèndum i consultar els catalans com a fórmula per arribar a la independència i que li han subratllat "la necessitat de fer el camí plegats ajuntaments, institucions i societat civil. Junts i també tenint clar que no pot ser un projecte molt llarg en el temps.
En tot cas, Forcadell ha deixat clar que l'ANC entén que "el procés no es pot dilatar" en el temps i que s'han de fixar calendaris des del principi.
"La nostra feina ara és ajudar a estendre la majoria social, perquè quan es faci el referèndum sigui un 'sí' aclaparador", ha dit Forcadell, que ha avançat que ho faran a través de les assemblees territorials i sectorials que tenen per tot Catalunya.
Segons la presidenta de l'ANC, s'han marcat el repte d'implicar les associacions de barris i de veïns en el seu projecte. "Parlarem amb la gent per dir-los que el nostre projecte també és el seu", ha dit. A més, l'ANC es planteja que les assemblees sectorials també empenyin en el mateix sentit aportant idees i recursos a les territorials. Per últim, Forcadell ha dit que treballaran per aconseguir suport internacional, conscient que "el tema exterior és bàsic" ja que "sabem que Espanya no ens donarà suport".
"El nostre full de ruta és el referèndum el 2014"
"No diríem que no a una declaració unilateral d'independència, però el nostre full de ruta és el referèndum", ha respost Forcadell, a la pregunta sobre si estarien d'acord en aquesta altra fórmula per arribar a la independència, tot insistint que l'agenda prevista és fer consultes als municipis l'estiu del 2013 i convocar un referèndum el 2014 sobre si es vol continuar vivint amb Espanya o si es vol ser un nou Estat d'Europa.
"Però tot va molt de pressa i tot és revisable", ha afegit Forcadell, que en qualsevol cas ha deixat clar que "nosaltres ens adaptarem als esdeveniments".
Al costat de Mas "si fa passos inequívocs"
Carme Forcadell ha expressat també a Mas que l'ANC considera la independència de Catalunya com a "irrenunciable" i que, en aquest sentit, res no els farà desistir d'aquest objectiu, tampoc assolir el pacte fiscal aprovat al Parlament i que Mas vol negociar a Madrid com a proposta per millorar el finançament per a Cataluya.
Amb tot, la presidenta de l'ANC ha dit que ells li donaran "suport incondicional" sempre que "faci els passos inequívocs cap a l'Estat propi. I, ja parlant a títol personal, ha manifestat la seva convicció que el president és sincer quan parla de la creació d'un nou Estat: "Hi creu i hi està treballant".
Finalment, Forcadell ha conclòs que han emplaçat Mas a mantenir-los informats sobre la reunió que mantindrà amb Rajoy a Madrid la setmana que ve i ha valorat com a molt positiva una reunió "molt cordial" i "amb molt de diàleg" de la qual marxaven "francament satisfets".
El Govern trabaja "con discreción" en los pasos a seguir como una consulta
Homs advierte que el Gobierno español se empeña en no querer escuchar lo que pasa y que por ello tiene todos lo números para equivocarse | La ANC promete el apoyo incondicional a Mas si camina hacia la independencia
El president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta de la ANC, Carme Forcadell, y el portavoz del Govern, Francesc Homs. ANC
El Govern ha informado del encuentro entre los miembros de la Assemblea Nacional Catalana (ANC), organizadores de la masiva manifestación independentista que tuvo lugar con motivo de la DiadaNacional de Catalunya del 11 de septiembre, y el president de la Generalitat, Artur Mas. El portavoz Govern, Francesc Homs, ha hecho una breve explicación en la que ha informado que ha habido un intercambio de opiniones y muchas preguntas ahora no tiene respuesta pero que el govern trabaja con un marco de discreción necesario. En esta discreta labor se sitúa la posibilidad de hacer unaconsulta, "un instrumento propio", ha definido el portavoz, "algo que ya está en el tramo final en el Parlament", ha recordado
Homs también ha admitido que el Govern tiene una idea sobre la evolución de las cosas que está predefinido y que responde a la llamada transición nacional, "aunque algunos hicieron bromita al principio de legislatura", ha reprochado. Sin embargo, "algunos hemos concebido siempre el autogobierno como la posibilidad de dotarnos de herramientas para gobernarnos nosotros mismos", ha reivindicado el portavoz, por eso "es razonable pensar que un Govern que se plantea la transición nacional y el derecho a decidir prepare los pasos futuros".
A pesar de que los pasos futuros están claros y que pasarían por hacer una consulta popular gracias a la futura ley de consultas catalana, el dirigente ha evitado poner fechas al eventual referéndum.
Sobre el encuentro de Mas con los representantes de la ANC, el Govern les ha pedido que actúen en la línea de extender la causa y su sentimiento, una tarea en la que la entidad puede hacer un gran camino.
Respecto a la reunión de algunos miembros del Gobierno español, Homs ha señalado que la sensación que se lleva es que "se empeñan en no querer escuchar y quien se empeña tiene todos los números para equivocarse". Así, "que ni entren en el análisis de lo que pasa es sorprendente, pero es responsabilidad suya, como lo serán las consecuencias", ha avisado Homs.
Para el Ejecutivo catalán, lo que sucedió el 11 de Setembre no fue casualidad sino la punta de un iceberg y, "fíjense que la prensa internacional, la comunidad internacional, se hizo eco de ello", ha recordado, de manera que "hemos acabado por ser noticia por algo positivo, mientras que el Gobierno español estaba en una burbuja", ha considerado.
Homs también ha reprochado la ausencia de miembros del Gobierno de Rajoy en la conferencia de Mas de este jueves en Madrid, que ha dicho no entender porque al menos, los presentes en la conferencia decidieron escuchar, aunque no estuvieran de acuerdo.
No contemplan un retraso del fondo de liquidez por el giro independentista
El portavoz también ha rechazado que su "cambio de rasante" de los últimos días implique retrasar la puesta en marcha del fondo de liquidez a las comunidades autónomas que han solicitado. Homs ha confiado que no haya ninguna "represalia" ante sus posicionamientos independentistas, y si las hubiese, el Gobierno central y la clase política española cometería un error histórico.
ANC: apoyo incondicional a Mas si camina hacia la independencia
En el encuentro, "muy positivo, con mucho diálogo y muy cordial", la ANC ha trasladado al president "que le daremos nuestro apoyo incondicional si da pasos inequívocos hacia la independencia", ha señalado la presidenta de la ANC, Carme Forcadell en comparecencia ante la prensa.
Pero una vez logrado el éxito de la manifestación independentista y recoger la atención mediática y política, la Assemblea Nacional Catalana se propone ahora atacar a los indecisos, al 20% de indecisos que, según la ANC, no saben si Catalunya debe ser independiente, "porque así ganaremos el referéndum". Entraremos en contacto con las asociaciones de barrios y vecinos para extender el proyecto independentista "para decirles que este proyecto también es el suyo", ha informado Forcadell.
También ha solicitado al president que las próximas elecciones sean en clave plebiscitarias. A este respecto, Forcadell ha señalado que el presidente no ha indicado en ningún momento si estaba de acuerdo o no. La dirigente ha señalado que Mas ha estado a la altura de las circunstancias y, aunque él pidió en un principio el pacto fiscal, cuando vio lo que pedía el pueblo en la manifestación ha actuado en consecuencia. La dirigente de la entidad ha señalado que con la manifestación, "nosotros lo único que hemos hecho el día de la Diada es trasladar un sentimiento que existe en el pueblo". Forcadell ha informado de que el president les ha pedido que mantengan la ilusión, un deseo que ha sido recíproco.
Este proyecto lo tenemos que hacer juntos y no se puede dilatar mucho en el tiempo. Tenemos que empezar a pensar en calendarios. "Nuestra hoja de ruta dice que en 2014 debería ser la fecha para Catalunya pueda ser independiente, pero no ha cerrado la puerta a modificar este calendario porque "las cosas se pueden precipitar".
También le han pedido a Mas que les mantenga informados de la reunión que el próximo día 20 tendrá el president con el jefe del Ejecutivo español, Mariano Rajoy.
Mas diu que no oblidarà la independència en cas d'aconseguir el pacte fiscal
Admet nerviosisme d'un sector de l'empresariat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat que no oblidaria la independència en cas d'aconseguir el pacte fiscal. 'No es pot barrejar una cosa i una altra. No podem demanar a ningú que avorti els somnis d'un poble', ha dit Mas, que considera que el 'cafè per a tothom' ha generat un malestar en la societat catalana i que conformar-se amb el pacte fiscal seria 'enterrar' la singularitat catalana.
A més, ha dit que no tenia cap problema a fer servir la paraula independència, però que avui dia la majoria d'estats són interdependents i que per això prefereix el terme 'estat propi'.
El president ha admès que una part de l'empresariat català està nerviosa després de la manifestació independentista de dimarts. En una entrevista a ABC Punto Radio, ha dit que la independència no era un objectiu a molt curt termini i que el futur del país havia de construir-se de manera civilitzada. Sobre aquesta qüestió, ha posat l'exemple del Regne Unit i el referèndum que farà Escòcia.
També ha instat PP i PSOE a reformar la constitució per poder començar una 'reflexió perquè Catalunya dins l'estat espanyol pugui tenir la seva pròpia singularitat i el seu projecte'.
El president ha admès que una part de l'empresariat català està nerviosa després de la manifestació independentista de dimarts. En una entrevista a ABC Punto Radio, ha dit que la independència no era un objectiu a molt curt termini i que el futur del país havia de construir-se de manera civilitzada. Sobre aquesta qüestió, ha posat l'exemple del Regne Unit i el referèndum que farà Escòcia.
També ha instat PP i PSOE a reformar la constitució per poder començar una 'reflexió perquè Catalunya dins l'estat espanyol pugui tenir la seva pròpia singularitat i el seu projecte'.
Carretero aposta per una gran coalició independentista encapçalada per CiU
El president de Reagrupament creu que és el moment de convocar unes eleccions anticipades de caire plebiscitari
Joan Carretero, president de Reagrupament, creu que després de la massiva manifestació d'aquest Onze de Setembre, ara és moment 'de convocar unes eleccions anticipades amb caire plebiscitari per referendar que Catalunya vol anar cap a l'estat propi'. Unes eleccions en les quals aposta perquè hi hagi una gran coalició independentista 'que hauria de pivotar al voltant del partit més gran, Convergència'.
Una coalició que hauria d'aplegar, al seu parer, tots aquells partits 'l'objectiu dels quals sigui tenir un estat lliure per damunt de qualsevol altra consideració'. Carretero explica a VilaWeb que Reagrupament ha tingut vàries reunions amb Esquerra i també amb la CUP per explorar aquesta possibilitat, i que espera parlar també amb CiU i altres formacions.
'La manifestació ha posat en evidència, per qui encara no ho tenia clar, que el paradigma a Catalunya ha canviat; i les properes eleccions han de servir per decidir si Catalunya forma un estat o no', diu Carretero, que apunta que en aquests comicis hi hagi dos blocs: 'el dels qui volen la unió amb Espanya, els unionistes, i el dels qui volen un estat propi, els independentistes'.
'El nostre full de ruta no ha canviat --continua Carreterro--. Ja vam plantejar les eleccions passades com a plebiscitàries, però la nostra idea no va reeixir. Bé, han passat dos anys, i la situació ha canviat. Entenem que ara toquen eleccions anticipades perquè tots els partits es pronunciïn sobre la situació que ha generat la voluntat del poble de Catalunya. Si això, a més, va en una gran coalició, millor. Però en tot cas, nosaltres pensem que hi ha d'haver un nou parlament que, si s'escau, comenci el camí cap a la independència. I entenem que això només es pot fer un parlament majoritàriament independentista que proclami la independència i, a partir d'aquí, fer camí'.
Unió s'apunta al sobiranisme
Duran recorda que "aviat farà 81 anys que defensem el dret a l’autodeterminació"
El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en la seva carta setmanal, afirma que "a mi no em fa por res i no tinc cap dubte que Unió contribuirà a la via que nacionalment el poble de Catalunya es proposi el dia que sigui consultat".
"Però també esmerçarà totes les seves capacitats perquè no descarrili el tren que es decideixi utilitzar", matisa. En aquest sentit apunta que "en el consell nacional extraordinari de Sant Cugat l’any 1997. Llavors ja proposàvem sobirania fiscal, cultural, jurídica... I no cal dir que aviat farà 81 anys que defensem el dret a l’autodeterminació".
Duran recorda "una altra màxima que ha acompanyat sempre la historia d'Unió. Per a nosaltres, la sobirania només té un límit: la cohesió social. I una prevenció: la necessitat de fugir del maniqueisme, de bons i dolents o, simplement, del blanc o negre. O ets independentista o ets unionista. Doncs no: hi ha gent que no vol ser ni una cosa ni l’altra, o senzillament que li costa definir-se. Els necessitem a tots".
"Dit tot això, a partir de demà -com ahir i com abans d’aquest 11 de Setembre, o el de 1976, o el de 1978- Unió no ha d’oblidar que, més enllà de la defensa nacional de Catalunya, té clar que la nació és un conjunt de persones i que una bona part pateix avui la crisi econòmica i les seves tremendes conseqüències socials", conclou.
Castellanos al diari Gara: "Si l'Esquerra Independentista no s'espavila costarà molt avançar cap al socialisme"
"Ens hem de començar a preparar perquè les estructures d'estat d'un partit com CiU ja sabem quines seran"
14/09/2012 Política
Després de la manifestació més multitudinària de la història dels Països Catalans i a favor de la independència, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha mogut fitxa formant un discurs favorable a la creació d'"estructures d'estat" i afirmant a Madrid que "Catalunya necessita l'instrument d'un estat".
Davant d'aquest panorama, Carles Castellanos, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creu que el problema no és si el Principat s'independitzarà, "si no si la independència la declararà Convergència o l'esquerra".
I en aquest context considera que tal com estan les coses ho farà Convergència: "Si l'Esquerra Independentista no s'espavila no tindrem un estat com el d'ara, perquè la gent pressionarà perquè canviï, però costarà molt tenir un estat per avançar cap al socialisme". "En canvi, si fossin més protagonistes podrien intervenir més", constata.
"La gent es mou més per simbolismes que per fets polítics"
En una entrevista a títol personal concedida al diari basc Gara i que obre la portada del rotatiu aquest divendres, Castellanos parla del paper que hauria de tenir l'Esquerra Independentista en el procés independentista català afirmant que "el primer que ha de fer és organitzar-se en un organisme polític de masses". "Jo sóc també de l'MDT i defensem que aquesta organització de masses ha de ser la CUP, però tenim moltes dificultats per fer-ho. La gent es mou més per simbolismes que per fets polítics", lamenta.
"Estarem atents perquè CiU no enredi la gent"
Castellanos, implicat a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en qualitat de vicepresident, valora els darrers gestos de Mas assenyalant que CiU "no vol perdre impuls" i que "per això parla ja d'anar cap a la independència". I assevera: "No és massa de fiar. Ells estarien d'acord amb una independència que poguessin controlar. Ara tenen una oportunitat perquè estan a dalt de tot i no volen perdre el centre del control polític, però estarem atents perquè no enredin a la gent".
"Les estructures d'estat d'un partit com CiU ja sabem quines seran"
Castellanos recorda que CiU "encara no ha construït un discurs independentista" tot i que el partit conservador ha avançat, en boca del president del Govern, que s'han de començar a crear estructures d'estat, un fet que Castellanos troba "preocupant" perquè "vol dir que ens hem de començar a preparar perquè les estructures d'estat d'un partit com CiU ja sabem quines seran".
L'independentista assegura que "la majoria de l'ANC no és de tendència convergent" sinó que "en el moment de les decisions ens afavoreix a nosaltres, que portem tota la vida a l'independentisme".
En aquest sentit, considera que "la gent també veu que cal anar-se posicionament i crec que ho farà cap a posicions de centreesquerra". Amb tot, remarca que l'ANC "no ho ha de fer tot, va obrint camí però arriba fins on arriba, no és un front polític ni un partit polític". "Els dos eixos clars són la independència i l'altra, que té molta corda, la radicalització democràtica", apunta.
"La nostra lluita rau en aconseguir que els continguts no depenguin de CiU"
L'històric militant independentista insisteix que "la nostra lluita rau en aconseguir que els continguts no depenguin de Convergència". "A ells el que els interessa és el model que hi ha ara, però això no podrà ser, perquè la gent no ho acceptarà, per molt desinformada o despolititzada que estigui", assenyala.
D'altra banda, assegura que la formulació de l'ANC "és que la nació catalana són els Països Catalans" però partint de la base que "els processos no són els mateixos a tot arreu". "El que cal fer és articular, encara que hi hagi qui no farà res per fer-ho. El que cal és respectar és el temps que necessiten, per exemple al País Valencià i les Illes, per fer treball de masses", destaca.
Mobilitzacions, força. Eleccions, legitimitat
La manifestació de l'Onze de Setembre ha posat l'aspiració a la independència de Catalunya a l'agenda internacional. Ara l'Assemblea Nacional Catalana, que l'ha organitzada, i els partits polítics i sindicats que li han donat suport tenen el gran repte d'aplegar la força de la mobilització amb la legitimitat de les eleccions.
Els grans salts de Catalunya del darrer segle s'han aconseguit unint la gent al carrer i els vots a les urnes: 1) la Solidaritat Catalana que després de grans mítings va obtenir 40 dels 41 diputats en disputa a les eleccions espanyoles de 1907; 2) el 14 d'Abril de 1931 quan el triomf electoral d'Esquerra Republicana va desencadenar l'ocupació del carrer i aquesta va fer possible la proclamació de la República Catalana pel President Macià; 3) les eleccions de juny de 1977, quan la reunió dels diputats i senadors catalans es van constituir en Assemblea de Parlamentaris i aquesta va convocar la gran manifestació de l'Onze de Setembre d'aquell any; la legitimitat democràtica més la mobilització popular van restablir la Generalitat i el retorn del seu President a l'exili.
A les properes eleccions l'enorme energia d'aquest dimarts s'ha de traduir en un mandat espectacular per la independència que torni a admirar el món sencer. No podem permetre que es repeteixi el que va passar entre la manifestació del 10 de juliol i les eleccions autonòmiques del novembre de 2010. Aquestes es van plantejar de manera rutinària, sense cap referència a la sentència del Tribunal Constitucional. La proposta d'un "pacte fiscal" significava que aquesta sentència no havia existit. Perquè es tornava a plantejar el sistema de finançament de l'Estatut aprovat pel 89% del Parlament de Catalunya, el 30 de setembre de 2005. El resultat de la desconnexió entre la gran manifestació del 10-J i les eleccions de novembre ha estat que dos anys després la Generalitat es troba intervinguda "de facto".
Aquesta història no es pot repetir. La manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 ha de ser l'avantsala d'un triomf a l'alçada de Solidaritat Catalana, del 14 d'Abril de 1934 i del restabliment de la Generalitat de 1977. Aquests antecedents ens proporcionen una gran diversitat de fórmules per arribar al mateix objectiu: un Govern per la Independència a la Generalitat. Solidaritat Catalana de 1906 va ser una candidatura única basada en el Programa del Tívoli. Les eleccions d'abril de 1931 eren municipals i no va haver-hi cap moviment unitari.
Si formulem un pacte per la independència del més ampli espectre tindrem un Parlament legitimat"
Però centenars de centres i casals republicans d'arreu de Catalunya es van aplegar en la Conferències d'Esquerres Catalanes i Francesc Macià va encarnar el seu objectiu: la ruptura amb l'Estat borbònic. El juny de 1977 l'estratègia de constituir una Assemblea de Parlamentaris l'endemà de les eleccions per reclamar el restabliment de la Generalitat i convocar una gran manifestació l'Onze de Setembre va ser feta per un partir,el PSC (congrés), i acceptada finalment per tots. Cada força política es va presentar per separat al Congrés de Diputats amb aquest programa comú; al Senat es va oferir una candidatura comuna, l'Entesa dels Catalans.
Un pacte només entre partits no aconseguirà la catarsi que necessitem: una majoria esclatant per la independència a la propera legislatura. És imprescindible la participació i el protagonisme de les desenes de milers de voluntaris que van portar a terme les Consultes per la Independència. Les primàries obertes que republicans i demòcrates celebren als Estats Units o el Partit Socialista a França són un dels models que es podria adaptar a Catalunya per vehicular una candidatura independentista de gran abast. S'haurien de celebrar comarca per comarca, obertes a la participació de totes les persones i culminar en una gran Convenció per la Independència.
L'Assemblea Nacional Catalana hauria fer una crida als partits que han donat suport a la manifestació per estudiar la manera d'articular un pacte per la independència. Oriol Junqueres ha fet una proposta de front electoral de les forces que donen suport al pacte fiscal. És la primera proposta que trenca amb la rutina política; segur que es pot ampliar en el seu espectre i prioritzar l'objectiu de la independència. Si som capaços de formular un pacte per la independència del més ampli espectre tindrem una victòria extraordinària i un Parlament de Catalunya legitimat per presentar a les instàncies internacionals la seva declaració com Estat.
La independència de Catalunya sorgirà amb la victòria del "si" a la constitució de Catalunya com a nou Estat d'Europa en un referèndum vinculant, supervisat per les instàncies internacionals. Aquest ha de ser el punt central del Pacte per la Independència; el Govern i el President de la Generalitat que surtin d'aquest pacte hauran de internacionalitzar el cas català davant la Unió Europea, les grans potències internacionals i les Nacions Unides. El Regne d'Espanya és un Estat de tradició autoritària; a diferència del Canadà o del Regne Unit, no admetrà, d'entrada, la celebració d'aquest referèndum. Per aquesta raó caldrà continuar amb les grans mobilitzacions populars. Aquesta pressió interna, combinada amb l'acció exterior de la Generalitat, farà que les instàncies internacionals forcin l'Estat Espanyol a la celebració d'un plebiscit vinculant.
El Govern per la Independència haurà d'inspirar el mateix nivell de confiança en els nostres futurs socis polítics i econòmics europeus que el Govern d'Alex Salmond a Escòcia. El prestigi d'aquest Govern serà decisiva per guanyar el referèndum, perquè haurà de governar una Generalitat endeutada i intervinguda. Alhora perquè Catalunya necessita intensificar les relacions polítiques, econòmiques, culturals i fins i tot morals amb la Unió Europea La seva mediació serà imprescindible per tal que les tensions i negociacions entre l'embrió del nou Estat i el Regne d'Espanya no s'allarguin. Ni a Catalunya, ni a Espanya ni a la Unió Europea li interessen un període d'incerteses que posin en perill la credibilitat del deute espanyol; una situació que podria amenaçar el futur de la moneda única. D'aquesta manera es garantirà el pas a la independència el més fluid possible en tots els àmbits, començant per l'econòmic.
El poble català ha acumulat una enorme credibilitat quan ha concentrat dos milions de persones sense el més petit incident. No pot permetre que aquesta força brutal s'esvaeixi al proper cicle electoral com va passar fa dos anys. Hem de tenir la intel•ligència i l'alçada de mires necessàries per generar la més gran catarsi política. Hem d'estar a l'alçada dels més grans moments polítics dels lluitadors per la llibertat que ens han precedit. Hem fet història, hem de continuar fent història.
A les properes eleccions l'enorme energia d'aquest dimarts s'ha de traduir en un mandat espectacular per la independència que torni a admirar el món sencer. No podem permetre que es repeteixi el que va passar entre la manifestació del 10 de juliol i les eleccions autonòmiques del novembre de 2010. Aquestes es van plantejar de manera rutinària, sense cap referència a la sentència del Tribunal Constitucional. La proposta d'un "pacte fiscal" significava que aquesta sentència no havia existit. Perquè es tornava a plantejar el sistema de finançament de l'Estatut aprovat pel 89% del Parlament de Catalunya, el 30 de setembre de 2005. El resultat de la desconnexió entre la gran manifestació del 10-J i les eleccions de novembre ha estat que dos anys després la Generalitat es troba intervinguda "de facto".
Aquesta història no es pot repetir. La manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 ha de ser l'avantsala d'un triomf a l'alçada de Solidaritat Catalana, del 14 d'Abril de 1934 i del restabliment de la Generalitat de 1977. Aquests antecedents ens proporcionen una gran diversitat de fórmules per arribar al mateix objectiu: un Govern per la Independència a la Generalitat. Solidaritat Catalana de 1906 va ser una candidatura única basada en el Programa del Tívoli. Les eleccions d'abril de 1931 eren municipals i no va haver-hi cap moviment unitari.
Si formulem un pacte per la independència del més ampli espectre tindrem un Parlament legitimat"
Però centenars de centres i casals republicans d'arreu de Catalunya es van aplegar en la Conferències d'Esquerres Catalanes i Francesc Macià va encarnar el seu objectiu: la ruptura amb l'Estat borbònic. El juny de 1977 l'estratègia de constituir una Assemblea de Parlamentaris l'endemà de les eleccions per reclamar el restabliment de la Generalitat i convocar una gran manifestació l'Onze de Setembre va ser feta per un partir,el PSC (congrés), i acceptada finalment per tots. Cada força política es va presentar per separat al Congrés de Diputats amb aquest programa comú; al Senat es va oferir una candidatura comuna, l'Entesa dels Catalans.
Un pacte només entre partits no aconseguirà la catarsi que necessitem: una majoria esclatant per la independència a la propera legislatura. És imprescindible la participació i el protagonisme de les desenes de milers de voluntaris que van portar a terme les Consultes per la Independència. Les primàries obertes que republicans i demòcrates celebren als Estats Units o el Partit Socialista a França són un dels models que es podria adaptar a Catalunya per vehicular una candidatura independentista de gran abast. S'haurien de celebrar comarca per comarca, obertes a la participació de totes les persones i culminar en una gran Convenció per la Independència.
L'Assemblea Nacional Catalana hauria fer una crida als partits que han donat suport a la manifestació per estudiar la manera d'articular un pacte per la independència. Oriol Junqueres ha fet una proposta de front electoral de les forces que donen suport al pacte fiscal. És la primera proposta que trenca amb la rutina política; segur que es pot ampliar en el seu espectre i prioritzar l'objectiu de la independència. Si som capaços de formular un pacte per la independència del més ampli espectre tindrem una victòria extraordinària i un Parlament de Catalunya legitimat per presentar a les instàncies internacionals la seva declaració com Estat.
La independència de Catalunya sorgirà amb la victòria del "si" a la constitució de Catalunya com a nou Estat d'Europa en un referèndum vinculant, supervisat per les instàncies internacionals. Aquest ha de ser el punt central del Pacte per la Independència; el Govern i el President de la Generalitat que surtin d'aquest pacte hauran de internacionalitzar el cas català davant la Unió Europea, les grans potències internacionals i les Nacions Unides. El Regne d'Espanya és un Estat de tradició autoritària; a diferència del Canadà o del Regne Unit, no admetrà, d'entrada, la celebració d'aquest referèndum. Per aquesta raó caldrà continuar amb les grans mobilitzacions populars. Aquesta pressió interna, combinada amb l'acció exterior de la Generalitat, farà que les instàncies internacionals forcin l'Estat Espanyol a la celebració d'un plebiscit vinculant.
El Govern per la Independència haurà d'inspirar el mateix nivell de confiança en els nostres futurs socis polítics i econòmics europeus que el Govern d'Alex Salmond a Escòcia. El prestigi d'aquest Govern serà decisiva per guanyar el referèndum, perquè haurà de governar una Generalitat endeutada i intervinguda. Alhora perquè Catalunya necessita intensificar les relacions polítiques, econòmiques, culturals i fins i tot morals amb la Unió Europea La seva mediació serà imprescindible per tal que les tensions i negociacions entre l'embrió del nou Estat i el Regne d'Espanya no s'allarguin. Ni a Catalunya, ni a Espanya ni a la Unió Europea li interessen un període d'incerteses que posin en perill la credibilitat del deute espanyol; una situació que podria amenaçar el futur de la moneda única. D'aquesta manera es garantirà el pas a la independència el més fluid possible en tots els àmbits, començant per l'econòmic.
El poble català ha acumulat una enorme credibilitat quan ha concentrat dos milions de persones sense el més petit incident. No pot permetre que aquesta força brutal s'esvaeixi al proper cicle electoral com va passar fa dos anys. Hem de tenir la intel•ligència i l'alçada de mires necessàries per generar la més gran catarsi política. Hem d'estar a l'alçada dels més grans moments polítics dels lluitadors per la llibertat que ens han precedit. Hem fet història, hem de continuar fent història.
http://www.tribuna.cat/opinio//mobilitzacions-forca- eleccions-legitimitat-13-09- 2012.html
Models. Ni Quebec ni Escòcia: Països Catalans
Toni Reig
En el moment històric a què hem arribat després d'aquest Onze de Setembre hi ha un debat ja superat, obsolet: el del model a seguir en el camí cap a la independència. Durant molts anys ens hem emmirallat en processos com el del Quebec i, més recentment, el d'Escòcia.
Doncs bé, els catalans no tenim un model a imitar sinó que estem creant el nostre propi model, el dels Països Catalans.
Si ens atenem a les dades ens trobem en un triple empat entre Quebec, Escòcia i Catalunya. En tots tres casos, les enquestes donen als independentistes el 35% de suport de la població respectiva. Però són situacions força diferents i, en aquests moments, l'empenta que tenen els sobiranistes catalans no la tenen altres pobles que, aparentment, es troben en situació semblant.
La setmana passada van celebrar-se eleccions legislatives al Quebec i va guanyar-les, per estret marge, el sobiranista Partit Quebequès (PQ), derrotant al fins aleshores governant Partit Liberal, federalista. El PQ va treure el 32% dels vots mentre els liberals obtenien el 31%. No obstant, el nacionalisme quebequès avui dia no està monopolitzat pel PQ sinó compartit amb altres partits que se situen a la seva dreta i a la seva esquerra, com és el cas del centredretà Futur del Quebec, que ha tret el 27% dels vots.
La setmana passada van celebrar-se eleccions legislatives al Quebec i va guanyar-les, per estret marge, el sobiranista Partit Quebequès (PQ), derrotant al fins aleshores governant Partit Liberal, federalista. El PQ va treure el 32% dels vots mentre els liberals obtenien el 31%. No obstant, el nacionalisme quebequès avui dia no està monopolitzat pel PQ sinó compartit amb altres partits que se situen a la seva dreta i a la seva esquerra, com és el cas del centredretà Futur del Quebec, que ha tret el 27% dels vots.
Més enllà dels vots i els percentatges i les divisions entre independentistes, se situa el fet que després de les dues derrotes en referèndum del 1980 i 1995, en els quals els federalistes canadencs van derrotar els sobiranistes quebequesos, actualment els dirigents del PQ no s'atreveixen a convocar un nou referèndum perquè saben que el perdrien, per tercera vegada.
L'estat del Canadà se situa a les antípodes polítiques de l'espanyol pel que fa a tractament de minories
Canadà és un estat federal que reconeix al Quebec com a nació i el respecte existent per la llengua i cultura franceses predominants al Quebec estan a enorme distància de la política que practica l'Estat espanyol respecte la llengua i cultura catalanes. El 1998 el Tribunal Suprem del Canadà va reconèixer al Quebec el dret a negociar la seva separació. En aquest context polític, lingüístic i cultural, a l'actualitat els sondejos indiquen que sols el 35% dels quebequesos es declaren independentistes.
Conseqüència evident: el model quebequès no ens serveix perquè l'actual encaix polític resulta satisfactori per a una majoria de la gent i perquè l'Estat del Canadà se situa a les antípodes polítiques de l'espanyol pel que fa a tractament de minories dins de l'Estat o pel que fa a la relació entre pobles diferents que conviuen dins d'unes mateixes fronteres.
La moda del model escocès
El model de moda dels últims anys a casa nostra ha estat el d'Escòcia. El moviment nacionalista escocès està estructurat bàsicament al voltant de un sol partit, l'Scottish National Party (SNP) o Partit Nacional Escocès (PNE), que governa actualment l'autonomia i te un líder clar, Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia. A les eleccions autonòmiques del 2011 el Partit Laborista, que fins aleshores era majoritari a Escòcia, va ser castigat a les urnes i va guanyar el SNP. Segons els analistes més que el desig d'independència el que va afavorir els sobiranistes va ser el desgast polític i la crisi econòmica que van ser la causa de la derrota laborista.
Tot i tenir a les seves mans el govern d'Edimburg les enquestes, des de fa anys, donen un clar estancament dels partidaris de la independència, que se situen entre el 35% i 40% de la població. Actualment, amb les dades de què es disposen, els independentistes perdrien si se celebrés un referèndum. Per aquesta raó el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, vol que se celebri al més aviat possible, és a dir, durant el 2013, mentre que el SNP el té programat pel 2014, és a dir, amb temps suficient per poder canviar l'actual situació. De totes maneres, com que ni el mateix Salmond se'n refia dels possibles resultats, el líder ha plantejat un referèndum amb tres preguntes: si, no i més autonomia. Així, podria salvar la cara amb un resultat intermedi que li donés més poder a Escòcia, sense arribar a la sobirania plena.
El nom oficial és 'Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord', Queda clar, doncs, que és un estat plurinacional. L'espanyol només reconeix una nació
Escòcia es va integrar al Regne Unit de la Gran Bretanya el 1707. El Regne Unit està format per Anglaterra, Escòcia i País de Gales. Però el nom oficial és Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, perquè també integra el nord de l'illa d'Irlanda. Per tant, queda clar per tothom que és un estat plurinacional, mentre que l'Estat espanyol només reconeix una nació, la espanyola. La nació escocesa, reconeguda com a tal pel govern britànic, pot convocar un referèndum d'autodeterminació. La nació catalana, no reconeguda com a tal pel govern espanyol, no te aquest dret. I no sembla que ni dretes ni esquerres espanyoles estiguin disposades a reconeixe'l.
Un model propi pels Països Catalans
La lliçó és que els catalans. en el camí cap a la recuperació de la sobirania perduda fa tres cents anys. hem d'elaborar el nostre propi model. De moment, la nació cultural i lingüística no se superposa amb la política. País Valencià i Illes Balears són governades per la dreta espanyola mentre Catalunya té una societat prou madura per accedir a la independència. També en el nostre cas (com Quebec i Escòcia) tenim unes enquestes que donen un 36% de sobiranistes però aquesta és una xifra creixent des de fa tres dècades i en un referèndum més de la meitat de la població diria que sí a la independència, segons els sondejos.
Els catalans només som mals espanyols, estranys, descontents, i sense cap mena de dret. Ni tan sols podem expressar-nos en un referèndum
Quebec i Escòcia tenen estancats el nombre de partidaris de la sobirania mentre que a Catalunya creix (País Valencià i Illes Balears estan a gran distància) i així com Canadà i la Gran Bretanya reconeixen l'existència d'un poble quebequès i una nació escocesa i els seus drets, inclòs el d'autodeterminació, els catalans no existim per l'Estat espanyol, només som mals espanyols, estranys, descontents, i sense cap mena de dret (excepte el de manifestar-nos). Ni tan sols podem expressar la nostra opinió en un referèndum. L'última vegada que els catalans van votar en referèndum, aprovant l'Estatut, un tribunal espanyol (el Constitucional) s'ho va carregar amb una sentencia en contra. Això no ha passat a cap altra Estat de l'Europa occidental.
En els segles XIX i XX les oligarquies econòmiques i polítiques governants espanyoles van deturar les aspiracions nacionals catalanes amb cops d'Estat militars, en el segle XXI fan servir els jutges i els polítics. De la mateixa manera que l'existència de la Unió Europea impedeix solucionar problemes interns fent servir els militars hi ha un factor potent que es diu opinió pública internacional i això que un poble no tingui dret a expressar-se no queda gens bé. La teoria diu que l'objectiu de la Unió Europea és assegurar als pobles europeus la pau i la prosperitat, la democràcia i la llibertat. A l'Europa actual els dirigents polítics no poden fer el que volen sense rendir comptes als seus col·legues europeus.
El nostre model nacional d'accés a la sobirania ha de tenir en compte aquests factors, entre molts d'altres. El nostre marc d'actuació és nacional (Països Catalans), estatal (Espanya) i continental (Unió Europea).
Canadà és un estat federal que reconeix al Quebec com a nació i el respecte existent per la llengua i cultura franceses predominants al Quebec estan a enorme distància de la política que practica l'Estat espanyol respecte la llengua i cultura catalanes. El 1998 el Tribunal Suprem del Canadà va reconèixer al Quebec el dret a negociar la seva separació. En aquest context polític, lingüístic i cultural, a l'actualitat els sondejos indiquen que sols el 35% dels quebequesos es declaren independentistes.
Conseqüència evident: el model quebequès no ens serveix perquè l'actual encaix polític resulta satisfactori per a una majoria de la gent i perquè l'Estat del Canadà se situa a les antípodes polítiques de l'espanyol pel que fa a tractament de minories dins de l'Estat o pel que fa a la relació entre pobles diferents que conviuen dins d'unes mateixes fronteres.
La moda del model escocès
El model de moda dels últims anys a casa nostra ha estat el d'Escòcia. El moviment nacionalista escocès està estructurat bàsicament al voltant de un sol partit, l'Scottish National Party (SNP) o Partit Nacional Escocès (PNE), que governa actualment l'autonomia i te un líder clar, Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia. A les eleccions autonòmiques del 2011 el Partit Laborista, que fins aleshores era majoritari a Escòcia, va ser castigat a les urnes i va guanyar el SNP. Segons els analistes més que el desig d'independència el que va afavorir els sobiranistes va ser el desgast polític i la crisi econòmica que van ser la causa de la derrota laborista.
Tot i tenir a les seves mans el govern d'Edimburg les enquestes, des de fa anys, donen un clar estancament dels partidaris de la independència, que se situen entre el 35% i 40% de la població. Actualment, amb les dades de què es disposen, els independentistes perdrien si se celebrés un referèndum. Per aquesta raó el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, vol que se celebri al més aviat possible, és a dir, durant el 2013, mentre que el SNP el té programat pel 2014, és a dir, amb temps suficient per poder canviar l'actual situació. De totes maneres, com que ni el mateix Salmond se'n refia dels possibles resultats, el líder ha plantejat un referèndum amb tres preguntes: si, no i més autonomia. Així, podria salvar la cara amb un resultat intermedi que li donés més poder a Escòcia, sense arribar a la sobirania plena.
El nom oficial és 'Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord', Queda clar, doncs, que és un estat plurinacional. L'espanyol només reconeix una nació
Escòcia es va integrar al Regne Unit de la Gran Bretanya el 1707. El Regne Unit està format per Anglaterra, Escòcia i País de Gales. Però el nom oficial és Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, perquè també integra el nord de l'illa d'Irlanda. Per tant, queda clar per tothom que és un estat plurinacional, mentre que l'Estat espanyol només reconeix una nació, la espanyola. La nació escocesa, reconeguda com a tal pel govern britànic, pot convocar un referèndum d'autodeterminació. La nació catalana, no reconeguda com a tal pel govern espanyol, no te aquest dret. I no sembla que ni dretes ni esquerres espanyoles estiguin disposades a reconeixe'l.
Un model propi pels Països Catalans
La lliçó és que els catalans. en el camí cap a la recuperació de la sobirania perduda fa tres cents anys. hem d'elaborar el nostre propi model. De moment, la nació cultural i lingüística no se superposa amb la política. País Valencià i Illes Balears són governades per la dreta espanyola mentre Catalunya té una societat prou madura per accedir a la independència. També en el nostre cas (com Quebec i Escòcia) tenim unes enquestes que donen un 36% de sobiranistes però aquesta és una xifra creixent des de fa tres dècades i en un referèndum més de la meitat de la població diria que sí a la independència, segons els sondejos.
Els catalans només som mals espanyols, estranys, descontents, i sense cap mena de dret. Ni tan sols podem expressar-nos en un referèndum
Quebec i Escòcia tenen estancats el nombre de partidaris de la sobirania mentre que a Catalunya creix (País Valencià i Illes Balears estan a gran distància) i així com Canadà i la Gran Bretanya reconeixen l'existència d'un poble quebequès i una nació escocesa i els seus drets, inclòs el d'autodeterminació, els catalans no existim per l'Estat espanyol, només som mals espanyols, estranys, descontents, i sense cap mena de dret (excepte el de manifestar-nos). Ni tan sols podem expressar la nostra opinió en un referèndum. L'última vegada que els catalans van votar en referèndum, aprovant l'Estatut, un tribunal espanyol (el Constitucional) s'ho va carregar amb una sentencia en contra. Això no ha passat a cap altra Estat de l'Europa occidental.
En els segles XIX i XX les oligarquies econòmiques i polítiques governants espanyoles van deturar les aspiracions nacionals catalanes amb cops d'Estat militars, en el segle XXI fan servir els jutges i els polítics. De la mateixa manera que l'existència de la Unió Europea impedeix solucionar problemes interns fent servir els militars hi ha un factor potent que es diu opinió pública internacional i això que un poble no tingui dret a expressar-se no queda gens bé. La teoria diu que l'objectiu de la Unió Europea és assegurar als pobles europeus la pau i la prosperitat, la democràcia i la llibertat. A l'Europa actual els dirigents polítics no poden fer el que volen sense rendir comptes als seus col·legues europeus.
El nostre model nacional d'accés a la sobirania ha de tenir en compte aquests factors, entre molts d'altres. El nostre marc d'actuació és nacional (Països Catalans), estatal (Espanya) i continental (Unió Europea).
Els mitjans espanyols amaguen les declaracions de Del Bosque sobre la independència de Catalunya
En canvi, les paraules del seleccionador de futbol espanyol han tingut un gran ressò a les xarxes
L'opinió del seleccionador de futbol espanyol, Vicente del Bosque, que els catalans 'tenen el dret de defensar la seva independència' i que 'cada poble ha de tenir la llibertat per a elegir el seu futur', exposada en una entrevista a la Cadena Ser, han estat amagades per la majoria de mitjans espanyols. Fent una simple cercaa l'agregador de notícies de Google, per exemple, es comprova el nul ressò de les seves declaracions als diaris publicats fora del nostre país.
El seleccionador de futbol espanyol va respondre amb aquestes paraules el periodista esportiu José Ramón de la Morena, quan li va preguntar què en pensava, de l'aparició de Josep Guardiola en un vídeo al final de la manifestació de l'Onze de Setembre demanant el vot per la indepèndència (vídeo).
La resposta de Del Bosque, amagada per la premsa espanyola, sí que ha obtingut un gran ressò a les xarxes, amb molts comentaris favorables entre els usuaris del país.
"Caldria enviar els tancs"
La periodista Curri Valenzuela demana a l'Exèrcit actuar a Catalunya
La periodista Curri Valenzuela, durant el seu programa en 13TV, va afirmar, en referència a la manifestació independentista de la Diada i a les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, que "caldria enviar els tancs" a Catalunya "perquè ens tornin competències ".
Curri Valenzuela -Màlaga, 1945 - ha treballat en l'Agència EFE de corresponsal, primer a Nova York i Washington entre 1967 i 1973, i posteriorment a Londres durant tres anys més. Durant la Transició va ser redactora en cap de Cambio 16, i entre 1982 i 1986 ho va ser de l'Agència EFE, en ambdós casos en la secció de Nacional.
Entre 1986 i 1992 va ser redactora política de la revista Tiempo, i a partir de 1996 ha col·laborat de forma independent amb diversos mitjans de comunicació. Des 2004 fins 2010 va dirigir i presentar el programa de tertúlia Alto y Claro de Telemadrid. Des de juliol de 2012 dirigeix i presenta el programa La Tertulia de Curri a 13 TV, programa d'anàlisi política i econòmica.
El president espanyol i el líder del PSOE van acordar que no assistís cap representant seu a la conferència de Mas a Madrid
Rajoy i Rubalcaba coordinen la resposta a Catalunya
El president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, estan coordinant la resposta a la petició catalana d'Estat propi, segons ha indicat el periodista Jordi Barbeta a la tertúlia de RAC1. Els dos polítics també haurien decidit de forma conjunta que cap ministre ni cap representant del PSOE assistís ahir al matí a la conferència que el president Artur Mas va pronunciar a Madrid.
"Rajoy i Rubalcaba actuen amb interès d'Estat, i es creuen que Espanya políticament són el PP i el PSOE", ha apuntat.
La mateixa coincidència tenen a oposar-se a un pacte fiscal o concert econòmic per a Catalunya. Rubalcaba ha traslladat a Rajoy que els socialistes espanyols s'oposaran a aquesta reivindicació catalana. "El PSOE a més se sent molt condicionat en aquest aspecte pel PSOE andalús", ha precisat Barbeta.
Ciutadans proposa dividir el país
"Barcelona i la seva àrea metropolitana podrien quedar a Espanya i Girona ser part de Catalunya"
Albert Rivera
El president de Ciutadans, Albert Rivera, en declaracions a El món a RAC1, ha manifestat que en cas d'independència "s'ha de plantejar que tots els territoris formen part del país que s'independitza. Mirant els resultats de les últimes eleccions Barcelona i la seva àrea metropolitana potser podrien quedar a Espanya i Girona ser part de Catalunya, per exemple”
"La resposta no ha de ser l’exèrcit. De cap manera. És un fracàs col·lectiu d’una societat que ha de solucionar tot allò que ha fet malament la seva classe política tirant d’un exèrcit", ha reconegut.
"Tindrem conflicte i, d'ara en endavant, Convergència ha obert una caixa de pandora. Això divideix la societat catalana i això s'ha de gestionar i no s’ha de fer tirant uns catalans contra els altres o els catalans contra Espanya. Crec que és un error”, indica.
"Crec que hi haurà eleccions i potser s'avancen. És el moment que cada partit digui el que pensa. Després d'un munt de temps amb dobles cares, amb màscares i ambigüitats ara s'han definit dos blocs. Això no és bo per a la societat", ha sentenciat. També ha afirmat que "electoralment no em convé que el debat nacional domini la campanya electoral perquè aquest debat no és el nostre”.
"Tindrem conflicte i, d'ara en endavant, Convergència ha obert una caixa de pandora. Això divideix la societat catalana i això s'ha de gestionar i no s’ha de fer tirant uns catalans contra els altres o els catalans contra Espanya. Crec que és un error”, indica.
"Crec que hi haurà eleccions i potser s'avancen. És el moment que cada partit digui el que pensa. Després d'un munt de temps amb dobles cares, amb màscares i ambigüitats ara s'han definit dos blocs. Això no és bo per a la societat", ha sentenciat. També ha afirmat que "electoralment no em convé que el debat nacional domini la campanya electoral perquè aquest debat no és el nostre”.
The Guardian avisa que la separació de Catalunya podria ser “explosiva”
El diari britànic publica les declaracions del president: "Catalunya adverteix la UE que no pot ignorar la força d'una manifestació de milions de persones"
El corresponsal del 'The Guardian' a Madrid, Giles Tremlett, assegura avui en aquest rotatiu britànic que permetre a Catalunya que formi “un estat separat seria a l’hora extremadament difícil i potencialment explosiu” perquè ara ja té “un alt nivell d’autonomia”. I afegeix: “Una separació legal requeriria un canvi a la constitució espanyola i l'aprovació dels votants d'altres parts del país en un referèndum, el que sembla improbable", diu el periodista.
Aquesta és una de les conclusions del corresponsal del The Guardian a la conferència del president de la Generalitat ahir a Madrid i de la qual el diari en recull l’avís de Mas a la Unió Europea i el govern de Madrid sobre la manifestació independentista de la Diada. "La Unió Europea s'ha de preparar per la ruptura de països dins de les seves fronteres" perquè "ara ja no hi ha marge enrere", assegura el diari que va dir el President de la Generalitat.
A més, el corresponsal del 'The Guardian' a Madrid destaca que TVE "es va disculpar per relegar la manifestació a la cinquena posició a les seves notícies del vespre", una decisió que, segons ell, "demostra la creixent desconnexió entre Madrid i Barcelona".
El posicionament de CiU, segons The Guardian
Per altra banda, segons el corresponsal, CiU és "sovint acusada de jugar amb una ambigüitat calculada" en el debat independentista, i per això ahir el líder de la federació "va suggerir que la independència no era la única solució".
De fet, el corresponsal del rotatiu britànic interpreta que Mas va oferir al govern espanyol una alternativa a l'estat propi. "Va implicar que una manera per Rajoy de calmar el creixement en els sentiments
separatistes seria acordar un canvi en el finançament, permetent a la regió controlar una major part dels impostos que genera", diu Tremlett.
Finalment, el text menciona la reunió Mas-Rajoy del dia 20 i diu que Mas "amenaça amb convocar eleccions" si Espanya fa un pas per intervenir Catalunya en el marc del fons de liquiditat autonòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada