dilluns, 14 d’agost de 2017

Ull viu i orelles netes....


Elucubracions d’estiu (1)

He de confessar que quan vaig sentir per primera vegada el vice-president Junqueras dient i repetint ‘com sempre’, no em va agradar gens, però sigui perquè de tant sentir-ho ja m’hi he acostumat o bé perquè he acabat entenent les raons que justifiquen aquest missatge, clarament publicitari i tranquil·litzador, finalment no solament l’accepto sinó que fins i tot l’adopto (amb el permís de l’autor, espero!).

Per arribar a l’endemà de l’1 d’octubre amb el referèndum fet i poder encetar l’etapa més complexa de tot el procés, crec que la societat civil activa –representada sobretot per l’ANC– haurem de prendre el protagonisme de nou i, en la mesura que es pugui, ho haurem de fer com sempre.

Tal com està el pati, tot sembla indicar que la veritable recta final d’aquesta cursa d’obstacles començarà d’aquí a ben poques setmanes. El primer pas –com sempre– el donarà, molt probablement, el Parlament de Catalunya, convocant i fent el primer ple postvacances en què es tractarà de la llei del referèndum. L’estat espanyol, acostumat a actuar de manera reactiva (que té molt a veure amb ‘reaccionària’), respondrà també com sempre suspenent el previsible acord i inhabilitant –per la via exprés– tots els qui ja estaven avisats de què els passaria si anaven per aquest camí. Que siguin tots o només uns quants és poc substancial. Importa que aplicaran la inhabilitació exprés, que per això la van fer. I és això que acabarà essent important. No importa el nombre d’inhabilitats, sinó la manera com ho faran i la resposta que hem de donar-hi.

Una setmana després, o potser una mica més perquè amb tanta nova jurisprudència que va generant el Tribunal Constitucional espanyol no tenim precedents que ens permetin d’ajustar els terminis, el Parlament de Catalunya hauria de respondre convocant i fent un nou ple, que hauria de comptar amb la presència i intervenció dels inhabilitats. I llavors, com haurà de respondre el rival? Li queden forces –arguments legals– per a respondre com sempre o haurà d’apujar un nivell més la seva estratègia? Potser pensen que en tindran prou que els seus partits no assisteixin a aquesta sessió, al·legant que haurà estat convocada de manera irregular, però no podran obviar que hi haurà més de la meitat dels diputats presents i la sessió podrà començar amb tota la legitimitat democràtica.

No podran resistir-ho. El més probable és que el seu orgull –ja molt ferit– i la seva supèrbia –sempre intacta– els portin a intentar detenir els insurgents, si més no per desallotjar-los dels escons, o bé els detindran de nit i a casa seva (en tenen molta experiència!), tot i que ho hauran de fer a posteriori, després de declarar nuls, novament, els acords presos pel parlament. Si, per una vegada, la seva intel·ligència supera la seva supèrbia, és possible que no ens ho posin tan fàcil i actuïn d’una altra manera (que no sé preveure i que em sorprendria moltíssim, però menystenir l’adversari és la causa principal de la majoria de derrotes inesperades).

Sigui com sigui, el nostre objectiu no pot ser sinó fer i mantenir la convocatòria oficial del referèndum anunciat per a l’1 d’octubre i fer-lo en unes condicions de màxima normalitat democràtica. El seu objectiu també queda molt clar: impedir que es faci o, en el pitjor dels casos, impedir que la jornada es desenvolupi amb normalitat democràtica. Tot plegat, evidentment, ho faran amb la cobertura de les seves lleis i ho justificaran per raons d’estat i, si cal, fent servir les clavegueres per a donar les culpes a ‘grupos de incontrolados‘ i rentar-se’n les mans. Nosaltres hem de mantenir el cap fred i no caure en el parany de les provocacions.

Tornats de vacances, el primer dia clau serà el del debat i aprovació de la llei de referèndum. El segon dia clau serà la sessió plenària del parlament posterior a la inhabilitació exprés dels nostres representants. I si ho fem bé, no caldran més dies clau. En tots dos casos, només imagino la societat civil activa i organitzada fent el paper de sempre. Haurem d’omplir els carrers per on s’entra al parc de la Ciutadella per deixar constància que volem que s’aprovi aquesta llei i que no admetem la ingerència de l’estat espanyol per a impedir que els nostres representants exerceixin les seves funcions. I ho hem de fer com sempre, amb una concentració massiva, pacífica, respectuosa amb els representants de totes les forces polítiques amb representació parlamentària, sense intimidar-los i assegurant que cap d’ells no se sentirà coaccionat en el lliure exercici de la seva responsabilitat. Ens tocarà estar amatents i prou. La nostra presència ha de ser suficient per a impedir que al govern espanyol li passi pel cap d’accedir al nostre parlament per aturar res ni per detenir ningú.

Fer-ho d’aquesta manera és fer com sempre ha fet l’ANC. No ens calen accions d’altra mena. En tot cas, hem de preveure que les clavegueres de l’estat vulguin provocar aldarulls en aquestes concentracions, per desacreditar-nos. Haurem de mantenir la calma i, en tot cas, estar atents a les recomanacions dels organitzadors.

Si sabem demostrar al món sencer que és la Generalitat, que som nosaltres, els qui defensem l’ordre i no caiem en cap provocació, haurem assegurat que el dia 1 d’octubre tindrem referèndum. El referèndum que es preveia en la declaració fundacional de l’ANC i en el seu primer full de ruta. I alhora, haurem ofert a tots els demòcrates del nostre país les darreres raons per a participar en el referèndum i decidir, entre tots, el nostre futur col·lectiu.

Potser no passa res cap dels dos dies perquè haurem actuat de manera preventiva, i llavors al govern espanyol només li quedaran tres darreres jugades, una mica desesperades però encara vàlides: impedir que les urnes arribin als seus llocs de destinació –o, si més no, una part significativa de les urnes–, provocar aldarulls el mateix 1 d’octubre o, ja posteriorment, passar a l’ofec econòmic de la Generalitat per a intentar la revolta dels funcionaris i de les empreses adjudicatàries de béns i serveis. Cal tenir ben preparats els remeis contra aquestes actuacions. En tot cas, poden ser objecte d’unes altres elucubracions d’estiu.

Pere Pugés
Co-fundador de l' ANC
Font: Vilaweb.cat