dilluns, 3 d’abril de 2017

Una volta més de clau per ofegar-nos..

La Fiscalia i la sospita permanent d'il·legalitat
Per a ningú no és cap secret que la Fiscalia juga un paper al contenciós obert entre Espanya i Catalunya. I el juga des que el 2014 es va decidir des del Govern i a través de la Fiscalia General de l'Estat tòrcer la voluntat dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i presentar una querella penal contra el llavors president de la Generalitat Artur Mas i tres membres del Govern. La partida, que hagués hagut de ser política i així estava plantejada el 2012 quan la Generalitat es limitava a demanar un pacte fiscal, va fer un irreversible salt cap a l'espinós món de la judicatura del qual no ha sortit, ni en sortirà. Amb totes les conseqüències i amb l'únic objectiu de provar d'impedir un referèndum d'independència a Catalunya.

A diferència del 9-N, la tàctica de l'Estat ha canviat. Si en aquella ocasió va ser esperar i veure, ara els arquitectes de la Moncloa, que no són gaire diferents dels que van activar l'Operació Catalunya, han decidit apostar per actuar davant de qualsevol mínim moviment de la Generalitat. No només això: també davant de qualsevol sospita que hi pot haver un moviment. No es tracta només de trobar elements que puguin donar peu, en aquests moments, a la incoació d'expedients que desemboquin en un procés judicial. Sinó d'una cosa molt més subtil: posar sota sospita d'il·legalitat qualsevol moviment de la Presidència de la Generalitat, de la Vicepresidència o d'un departament de la Generalitat. Parlant clar i català, provar de sembrar la por entre qualsevol contractista privat que sigui sondejat per l'Administració catalana per a qualsevol cosa relacionada amb un procés electoral.

La Fiscalia ha reclamat diversa informació a empreses que treballen amb el Govern i se'ls ha donat un termini perquè informin de l'encàrrec rebut sota l'amenaça que si no la proporcionen en el temps establert podrien incórrer en un delicte de desobediència i malversació de cabals públics. És obvi que amb aquesta actuació es puja un esglaó en el conflicte obert, ja que es posa en perill empreses privades. Tant que el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha considerat que era un abús de dret i de les institucions. I no deixa de sorprendre que persones rellevants en l'esfera internacional, com l'expresident de la Comissió Europea Romà Prodi, tan poc sensible al moviment independentista català, trobi temps per conversar a Bolonya amb el president Puigdemont mentre que el Govern espanyol ho fia tot als tribunals. Serà que Espanya és diferent.

José Antich
Font: El Nacional.cat