dimarts, 7 de febrer de 2017

Article opinió

La justícia de l'enemic

El judici a Mas és clarament i fonamentalment polític. També té una base jurídica que, encara que discutible, és l'únic que podria donar-li certa legitimitat. Les tres persones encausades (Mas, Rigau, Ortega) ho són per quatre suposats delictes: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. La desobediència al Tribunal Constitucional és aquí el més important. Però no és el més substancial perquè, quan es va cometre el presumpte delicte, encara no s'havia aprovat la reforma de la Llei Orgànica de l'esmentat tribunal (2015) que el converteix en tal, i que permet obligar al compliment de les seves decisions i castigar la desobediència.



El procediment s'obre doncs en la jurisdicció ordinària amb la querella que ordena presentar el fiscal general de l'Estat el 21 de novembre de 2014 per la celebració de la consulta del 9-N del 2014 i en contra de l'opinió unànime de la Junta de fiscals de Catalunya, amb seu fiscal en cap al capdavant. Una clara imposició política –concretament, governativa– a compte de la dependència jeràrquica de la Fiscalia. I una ingerència més de l'executiu del PP en els procediments judicials. La seva prova evident és aquesta reforma de la Llei Orgànica del TC, que el PP va fer aprovar pel procediment d'urgència, sense consulta al Consell d'Estat i amb la presència del senyor Albiol, que no era ni diputat, emparat en la majoria absoluta que gaudia el seu partit en la legislatura anterior.



Que quedi per a un altre moment la consideració de l'oportunitat o inoportunitat de la reforma. Certament, es tracta d'un punt més en el llarg camí de desprestigi i descrèdit del TC que fa anys que funciona en la pràctica com un instrument del PP, sobretot a compte de Catalunya. I és aquesta obsessió de l'Estat espanyol de disfressar de legalitat les seves decisions davant l'independentisme català la que caracteritzarà el desenvolupament d'aquest procés al Tribunal Superior de Justícia català, com s'han encarregat d'evidenciar les diferents parts concernides i que en la seva primera sessió ja ha acumulat suficients indicis de la seva índole política. 



Efectivament, l'independentisme ha fet bandera del vessant reivindicatiu d'aquest procés, l'ha convertit en un clam de protesta en interpretar-ho com un atac als drets dels catalans i les competències dels seus òrgans representatius. La marxa multitudinària dels acusats fins al tribunal té el valor d'un acte simbòlic en el procés per a la fabricació d'una llegenda i un martirologi. Res alimenta més les reivindicacions nacionalistes ni la unitat dels seus partidaris que l'experiència de sentir-se atacats per un enemic comú.



Perquè si la politització de l'acte pels acusats va ser evident i fins i tot desafiant, no menys ho va ser la dels acusadors. L'animadversió del president del tribunal, Jesús María Barrientos, cap a l'expresident de la Generalitat va ser patent quan va interrompre la declaració d'aquest per recriminar-li desbridament que formulés preguntes quan només és un acusat. No obstant això, Mas no havia fet tal cosa sinó que havia recorregut a una figura retòrica, anomenada erotema, això és, una pregunta que no espera resposta, però que serveix per afermar el seu raonament, la qual cosa és totalment lícita.



Aquest procés està envoltat de tot tipus de recursos polítics millor o pitjor intencionats. Durant el cap de setmana es va produir un nou operatiu de la Guàrdia Civil en contra de la presumpta trama del 3 per cent que es va saldar amb la posada en llibertat dels detinguts, que ja anuncien possibles querelles per detenció il·legal. La coincidència de dates podria tractar de projectar l'ombra de la corrupció sobre el procés polític que es va obrir el dilluns. De fet, és freqüent que els mitjans espanyols llisquin la sospita que el judici a Mas no és pel seu independentisme i la seva presumpta desobediència sinó per la trama de corrupció del tres per cent. Una insinuació tan carregada de males idees com les interpretacions de què els més de 40.000 assistents a la marxa de Mas al Tribunal (segons la Guàrdia Urbana) no eren espontanis, sinó que estaven mobilitzats per les autoritats catalanes.



La politització de la causa es fa més evident quan s'observa que en un lloc privilegiat, immediatament darrere de Mas i "xuclant càmera", com diu la premsa, estava asseguda una persona que és càrrec públic de la FAES, una destacada activista unionista dideologia d'extrema dreta i a la qual, per raons encara sense explicar, es va permetre fer el que els mossos d'Esquadra impedien fer als altres assistents, com per exemple, fer fotos de dins a fora de l'edifici. 



Substituir el diàleg i la negociació polítics per l'acció dels tribunals per resoldre problemes eminentment polítics és un disbarat al qual és molt aficionat l'autoritarisme espanyol. El seu inevitable resultat serà legitimar la causa independentista i guanyar-li més suports socials al mateix temps que les instàncies judicials espanyoles fan el ridícul. Sobretot en l'esfera internacional.

Ramon Cotarelo
Font: El Món.cat